L'imperialisme, el racisme i la guerra

En gran part, les potencies imperialistes justificaven les seves activitats mitjançant el racisme aplicat als pobles colonitzats i nacions sotmeses. La guerra va ser una conseqüència més de l'imperialisme. Veieu el relat 42 de la pàgina 14 "Casta, classe social i racisme".

Adam Smith

Adam Smith va il·lustrar als seus contemporanis sobre la manera de garantir el progrés; la seva teoria té defectes, però tampoc li podem negar les bondats, doncs la seva perspectiva humanista el va conduir a relacionar el repartiment universal de la riquesa amb la justícia, la igualtat i l'harmonia social. Més informació a l'apartat 5, de la pàgina 11 bis "Els herois del liberalisme".

Cardenal Vidal i Barraquer

El Cardenal Vidal i Barraquer és un dels molts personatges de la història de Catalunya que ha estat oblidat, malgrat la seva tasca per la pau i activitats humanitàries de suport a les víctimes durant la Guerra Civil espanyola (1936-39). Més informació a la pàgina 15 "Herois del Segle XX", apartat "Catalunya 1900-1939"

Donar a cadascú allò que és seu

Les limitacions i les contradiccions del dret romà, la pressió fiscal i la fugida al camp per evitar una gran injustícia. Diàleg entre l'empleat d'un publicà i un argenter víctima de la pressió fiscal i de l'abús de poder de la noblesa romana. Per a llegir tot el text aneu a la Pàgina 3, relat 6.

El pantalon germànic

Els visigots ocupen la ibèrica i la cèltica peninsular. Un iber d'Ègara ens fa cinc cèntims sobre aquells primers anys d'incerteses i sobre la convivència amb els invasors nouvinguts. Llegiu el relat 10 de la pàgina 4 "La cobdícia i l'engany (1)"

Carles II d'Àustria, l'embruixat

Carles II d'Àustria era un home malaltís i afectat per una discapacitat, tant ell com els seus súbdits van tenir la desgràcia de patir la corrupció i l'abús de poder d'una aristocràcia cobdiciosa. El poble espanyol, un cop més, va rebre el turment i la mort a cops de l'agressivitat guerrera i destructora de l'imperi francès. Més informació a: pàgina 10 relat 29 "Carles II d'Àustria, l'embruixat".

Erasme de Rotterdam

El principal pensador de l'humanisme cristià va ser Erasme de Rotterdam, impulsor de la reforma de l'Església de Roma, però sense desitjar una ruptura com la produïda per en Martí Luter i altres reformadors. Veieu més informació a la pàgina 9 bis "Herois de l'humanisme renaixentista.

Herois del Segle XX

Hola, ¿vols conèixer personatges importants del segle xx que han incidit en el present i futur de tots i totes?  Aneu a la pàgina 15.

Jane Addams, Premi Nobel de la Pau 1931

Jane Addams (EEUU 1860–1935), sociòloga, pacifista, activista pels drets humans, emprenedora i reformadora social, fundadora del treball social als Estats Units. Laura Jane Addams va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1931. Més informació a la pàgina 17, apartat 1, Herois i Heroïnes del Segle XX (3). 

La política i la qüestió social

Llegint llibres d'història veiem que la qüestió social interfereix i condiciona la política, sempre ha estat així, també en democràcia. En el passat, els monarques autoritaris o absolutistes, així com el feudalisme o el feixisme, exercien un ferotge control social mitjançant la violència i/o l'Església segrestada. En democràcia, aquestes eines de control social no s'utilitzen; si més no, en les democràcies occidentals.  

Leonardo Bruni

Humanista i polític italià, conseller de la república de Florència, considerava que: "els clàssics són mestres de virtuts civils", a més d'afirmar: " ... els filòsofs pagans i els cristians conviuen en perfecta harmonia ... uns i altres comparteixen les mateixes ... Veieu més informació a la pàgina 9 bis, apartat 2, "Herois de l'humanisme renaixentista". 

Les revolucions liberals (Segle XVIII)

En el segle XVIII les monarquies absolutes i les esglésies eren incapaces de frenar les guerres i organitzar unes relacions pacífiques entre els pobles, el descrèdit de les autoritats era total i els grups revolucionaris actuarien en dos fronts, en el polític i en l'econòmic. Els drets naturals serviran per abolir l'antic règim i instaurar la sobirania del parlament. El Déu Enginyer de la ciència sorgeix com una alternativa als poders de l'estat i de l'església. Llegiu a la pàgina 11 bis "Els herois del liberalisme"

Promociona't, ara pots!

La promoció social dels romans era un instrument al servei de la assimilació cultural. Llegiu l'entrevista a un notable romà, cap del Servei Municipal de Promoció de la ciutat de Beàtulo, sobre les oportunitats ocupacionals dels joves de l'època de l'Imperi Romà. Llegiu el relat numero 5 de la pàgina 3 "La guerra i els privilegis del conqueridor (2)"