© Raül Blesa Arcarons
Els herois del liberalisme
1. Introducció
2. Isaak Newton (Woolsthorpe, Lincolnshire, 1642; Kensignton, Middlesex, 1727)
3. John Locke (Wrington, Somerset, 1632; Oates, Essex, 1704)
4. David Hume (Edimburg, 1711-1776)
5. Adam Smith (Kirkcaldy, Escòcia, 1723; Edimburg, 1790)
6. La revolució anglesa (1688-1689)
7. La revolució americana (1775-1781)
8. La revolució francesa (1789-1799)
9. Resum
1. Introducció
2. Isaak Newton (Woolsthorpe, Lincolnshire, 1642; Kensignton, Middlesex, 1727)
3. John Locke (Wrington, Somerset, 1632; Oates, Essex, 1704)
4. David Hume (Edimburg, 1711-1776)
5. Adam Smith (Kirkcaldy, Escòcia, 1723; Edimburg, 1790)
6. La revolució anglesa (1688-1689)
7. La revolució americana (1775-1781)
8. La revolució francesa (1789-1799)
9. Resum
1. Introducció
En els orígens de la revolució científica, desenvolupada en els segles XVI i XVII, alguns científics prenen "el mecanicisme" com a model de referència per a construir la ciència o aproximar-se al coneixement. Aquesta manera de pensar, sorgeix del pressupost que l'univers es governa per forces mecàniques, i on Déu és el Gran Enginyer; i es contempla la natura com una màquina, amb les seves regularitats, elements fixos i moviments previsibles; un món susceptible de mesurament i anàlisi. Galileu, Descartes, Hobbes, Newton, entre d'altres, proporcionen els seus fonaments filosòfics i metodològics.
Des dels seus inicis, la tradició mecanicista també formava part de les minories oposades al poder polític i religiós; posteriorment va prendre el poder o, per ser més correctes, els revolucionaris van trobar en els mecanicistes els naturals arguments que legitimaven les seves accions. El Déu Enginyer havia creat un home i una naturalesa que calia recuperar mitjançant l'acció revolucionària.
El pensament mecanicista proporcionava el mètode que articulava l'ordre natural mitjançant regularitats donades i fixes entre tots els elements del cosmos.
El pensament mecanicista proporcionava el mètode que articulava l'ordre natural mitjançant regularitats donades i fixes entre tots els elements del cosmos.
D'altra banda, la història de França dels segles XVII i XVIII, així com d'altres països, és una història de contínues guerres, persecucions religioses, ignorància, misèria, fam, amb la seva important corrupció administrativa, concessions monopolístiques, nombroses famílies arruïnades, enriquiments fraudulents, crisi i especulacions financeres, fallida de l'estat i lenta agonia del regnat de Lluís XIV i dels seus successors.
El desig de poder absolut dels monarques, l'expansió territorial de l'estat francès, els privilegis de la noblesa i el clergat, així com les aventures comercials i financeres, o les concessions monopolistes, van ser els responsables de totes les desgràcies esmentades.
L'objecte de la política i de l'economia era l'enriquiment del rei i un instrument per a finançar les seves guerres i les seves ambicions territorials. A més a més, la vida política i social estava dominada per la falta de llibertat i el nul respecte del poder per la dignitat humana.
El desig de poder absolut dels monarques, l'expansió territorial de l'estat francès, els privilegis de la noblesa i el clergat, així com les aventures comercials i financeres, o les concessions monopolistes, van ser els responsables de totes les desgràcies esmentades.
L'objecte de la política i de l'economia era l'enriquiment del rei i un instrument per a finançar les seves guerres i les seves ambicions territorials. A més a més, la vida política i social estava dominada per la falta de llibertat i el nul respecte del poder per la dignitat humana.
Les desgràcies que acabem de citar havia de suportar-les el poble francès i altres pobles d'Europa. Aquestes desgràcies formen un tot indissociable causades principalment per l'absolutisme monàrquic, les guerres i la ignorància, però tots ells són aspectes relacionats entre si.
De la mateixa manera, els seus oposats, manifestats per la ideologia liberal, també formaran una totalitat: pau, tolerància religiosa, coneixement, il·lustració, riquesa, prosperitat, ordre i harmonia natural, drets naturals, llibertat econòmica, comerç franc i propietat privada dels fruits del treball. L'objectiu de la política i de l'economia era el benestar de tota la societat. Un tot ideològic que alimentava les metes a assolir de reformistes i revolucionaris en la seva lluita contra els reis, els prínceps i els bisbes.
De la mateixa manera, els seus oposats, manifestats per la ideologia liberal, també formaran una totalitat: pau, tolerància religiosa, coneixement, il·lustració, riquesa, prosperitat, ordre i harmonia natural, drets naturals, llibertat econòmica, comerç franc i propietat privada dels fruits del treball. L'objectiu de la política i de l'economia era el benestar de tota la societat. Un tot ideològic que alimentava les metes a assolir de reformistes i revolucionaris en la seva lluita contra els reis, els prínceps i els bisbes.
La doctrina econòmica coneguda com "el mercantilisme" considerava que la mesura de la riquesa i, per tant, del poder de l'estat absolutista i del rei, era el resultat de l'acumulació d'or i plata. Aquesta acumulació de metalls preciosos exigia una política econòmica proteccionista; aquesta política defensava la intervenció de l'estat a fi de potenciar les exportacions i evitar les importacions, una política de barreres duaneres i de concessions de privilegis econòmics, és a dir, monopolis comercials.
El mercantilisme implicava una doctrina econòmica conflictiva, de guerra de tots contra tots, atès que l'acumulació d'uns es feia a costa dels altres. L'oposició d'interessos que ocasionava era doble, per una banda, a l'exterior, entre nacions - millor dir entre monarquies absolutes - i, d'altra banda, a l'interior de les nacions, entre els monopolistes i els que no gaudien dels privilegis de les concessions comercials.
El mercantilisme implicava una doctrina econòmica conflictiva, de guerra de tots contra tots, atès que l'acumulació d'uns es feia a costa dels altres. L'oposició d'interessos que ocasionava era doble, per una banda, a l'exterior, entre nacions - millor dir entre monarquies absolutes - i, d'altra banda, a l'interior de les nacions, entre els monopolistes i els que no gaudien dels privilegis de les concessions comercials.
En front del pensament mercantilista s'oposava "el liberalisme econòmic" com a doctrina universalista, que implicava una activitat econòmica natural, sense intervencions de la política, i d'acord amb els interessos de cada un i per al benefici de tots.
Però el més important del pensament del liberalisme econòmic era que presentava una proposta de pau i col·laboració entre les nacions, a més d'alliberada dels capricis i ambicions de poder dels reis.
Pau i col·laboració eren el gran encant de la ideologia liberal en un món dominat per la guerra, el conflicte permanent, la fam, la injustícia social i la manca de llibertat. D'altra banda, proposava un concepte de propietat limitada a les coses adquirides pel propi esforç i treball personal, és a dir, el liberalisme polític i econòmic valorava i premiava l'esforç personal i rebutjava els privilegis de l'origen familiar.
Però el més important del pensament del liberalisme econòmic era que presentava una proposta de pau i col·laboració entre les nacions, a més d'alliberada dels capricis i ambicions de poder dels reis.
Pau i col·laboració eren el gran encant de la ideologia liberal en un món dominat per la guerra, el conflicte permanent, la fam, la injustícia social i la manca de llibertat. D'altra banda, proposava un concepte de propietat limitada a les coses adquirides pel propi esforç i treball personal, és a dir, el liberalisme polític i econòmic valorava i premiava l'esforç personal i rebutjava els privilegis de l'origen familiar.
Resumint, arreu d'Europa, les monarquies absolutes eren incapaces de frenar les guerres i organitzar unes relacions pacífiques entre els pobles, el descrèdit de les autoritats era total i els revolucionaris actuarien en dos fronts, en el polític i en l'econòmic.
En els dos fronts van utilitzar "la naturalesa" per legitimar les seves accions. Els "drets naturals" van servir per abolir l'antic règim i instaurar la sobirania del parlament. Les lleis de l'economia es construiran mitjançant els imperatius de la pròpia naturalesa i la distribució d'acord a l'esforç personal. El Déu Enginyer de la ciència sorgeix com una alternativa als poders absoluts de l'estat i de l'església.
En els dos fronts van utilitzar "la naturalesa" per legitimar les seves accions. Els "drets naturals" van servir per abolir l'antic règim i instaurar la sobirania del parlament. Les lleis de l'economia es construiran mitjançant els imperatius de la pròpia naturalesa i la distribució d'acord a l'esforç personal. El Déu Enginyer de la ciència sorgeix com una alternativa als poders absoluts de l'estat i de l'església.
2. Isaak Newton (Woolsthorpe, Lincolnshire, 1642; Kensignton, Middlesex, 1727)
Físic anglès, professor de matemàtiques a Cambridge, investigador i analista científic, va dirigir la Casa de la Moneda i presidir la Royal Society. Newton és el físic anglès que representa la culminació del procés revolucionari iniciat per Copèrnic contra l'astronomia clàssica i medieval; a través de raonaments i càlculs dóna una explicació a tota la mecànica celeste.
En 1687 publica la seva obra "Principis matemàtics de filosofia natural" a on intenta demostrar que tot l'univers funciona segons una llei natural, un immens univers regit per la regularitat, que no requereix cap aplicació contínua de força i que només necessita la intervenció divina per a la creació i posada en marxa.
La seva obra va ser considerada com la d'un savi, científicament perfecta, irrebatible i d'una vigència definitiva; tot un model d'anàlisi a seguir per qualsevol investigador del segle XVIII. Citarem alguns aspectes de les teories de Newton, aspectes d'interès en la nostra anàlisi sobre el liberalisme.
En 1687 publica la seva obra "Principis matemàtics de filosofia natural" a on intenta demostrar que tot l'univers funciona segons una llei natural, un immens univers regit per la regularitat, que no requereix cap aplicació contínua de força i que només necessita la intervenció divina per a la creació i posada en marxa.
La seva obra va ser considerada com la d'un savi, científicament perfecta, irrebatible i d'una vigència definitiva; tot un model d'anàlisi a seguir per qualsevol investigador del segle XVIII. Citarem alguns aspectes de les teories de Newton, aspectes d'interès en la nostra anàlisi sobre el liberalisme.
Newton va configurar la física clàssica, una manera d'observar la física que no es perd en hipòtesis sobre la naturalesa íntima o l'essència dels fenomens, sinó que, controlada de forma contínua per l'experiència, busca i comprova les lleis del seu funcionament.
En les seves regles metodològiques, que anomena regles de raonament filosòfic, Newton ens diu com hem de buscar les lleis i ens parla de la simplicitat de la naturalesa, del seu uniformitat i de les qualitats universals de tots els cossos, unes qualitats que hem d'establir mitjançant els nostres sentits, l'evidència dels experiments i del mètode inductiu.
En les seves regles metodològiques, que anomena regles de raonament filosòfic, Newton ens diu com hem de buscar les lleis i ens parla de la simplicitat de la naturalesa, del seu uniformitat i de les qualitats universals de tots els cossos, unes qualitats que hem d'establir mitjançant els nostres sentits, l'evidència dels experiments i del mètode inductiu.
Així, les qualitats de l'extensió, la duresa o la mobilitat del tot, són una conseqüència de l'extensió, la duresa, o la mobilitat de les parts; amb el que el nostre científic conclou que les parts més petites de tots els cossos també han de tenir extensió, ser dures i mòbils. Aquest és el fonament de tota la filosofia.
La idea d'una igualtat entre qualitats, entre les qualitats de les parts i les qualitats de la totalitat, va facilitar al liberalisme polític i al liberalisme econòmic una construcció teòrica que consisteix a projectar les qualitats dels individus en la pròpia societat, després de considerar els individus com les parts i a la societat com la totalitat.
Es prenen les qualitats individuals com naturals i s'elabora un comportament natural de l'individu, aquest comportament determinarà el comportament social, considerat com un fidel reflex d'aquell i qualsevol desviació serà artificial i nociva. Determinar allò que és convencional mitjançant allò que és natural, no és nou en el món de les idees polítiques, la novetat consisteix en intuir atributs individuals per construir la teoria.
La idea d'una igualtat entre qualitats, entre les qualitats de les parts i les qualitats de la totalitat, va facilitar al liberalisme polític i al liberalisme econòmic una construcció teòrica que consisteix a projectar les qualitats dels individus en la pròpia societat, després de considerar els individus com les parts i a la societat com la totalitat.
Es prenen les qualitats individuals com naturals i s'elabora un comportament natural de l'individu, aquest comportament determinarà el comportament social, considerat com un fidel reflex d'aquell i qualsevol desviació serà artificial i nociva. Determinar allò que és convencional mitjançant allò que és natural, no és nou en el món de les idees polítiques, la novetat consisteix en intuir atributs individuals per construir la teoria.
El problema de fons cal situar-lo en la lluita per conquerir el poder d'elaboració de la veritat; el monopoli de la veritat estava en mans dels Concilis de l'Església, és a dir, en els bisbes dels països catòlics i en mans del rei absolut i dels prínceps en els països protestants.
La revolució liberal exigia prendre aquest poder i situar la capacitat d'elaboració de la veritat en l'individu, un individu realment lliure per construir la veritat de les coses, encara que determinat per uns atributs naturals que condicionaven el seu comportament polític i econòmic.
Seguint el mateix discurs de Newton i atès que les qualitats són universals, totes les parts les posseeixen, el liberalisme podrà concloure que tots els individus són iguals i el seu comportament polític i econòmic no ha de patir cap minva pels hàbits, els costums, l'educació o l'origen social.
Dit d'una altra manera, quan exercim la nostra capacitat natural en el marc de la política o de l'economia, tots partim d'una situació d'igualtat, sense cap discriminació. Cal observar que les qualitats naturals de caràcter universal són atributs dels individus i en la teoria liberal es presenten com a premisses del comportament polític i econòmic, la igualtat ve donada de forma natural, no és cap fita a assolir.
Dit d'una altra manera, quan exercim la nostra capacitat natural en el marc de la política o de l'economia, tots partim d'una situació d'igualtat, sense cap discriminació. Cal observar que les qualitats naturals de caràcter universal són atributs dels individus i en la teoria liberal es presenten com a premisses del comportament polític i econòmic, la igualtat ve donada de forma natural, no és cap fita a assolir.
A més, Newton introdueix en la filosofia una novetat: les nocions de temps absolut i d'espai absolut. Un temps absolut que flueix de manera uniforme sense relació amb res extern i un espai absolut que manca de tota relació amb res extern, roman sempre semblant a si mateix i immòbil. Aquesta idea va permetre als liberals elaborar teories on el context històric no actua com a condicionant, la teoria és ahistòrica i universal.
Els teòrics del liberalisme procuraven construir la seva teoria utilitzant la metodologia de Newton, el mètode de les ciències físiques. Presentaven el comportament de l'ésser humà com una llei natural, atribuint a l'individu unes actituds universals, com el caràcter exclusivament utilitarista de les seves decisions o l'interès propi coincident amb el general de la societat.
A més, el seu concepte de l'home implica una igualtat indestructible, resistent als possibles efectes nocius de l'origen social o l'entorn cultural, el que li permet afirmar que tots partim de la mateixa situació; avui diríem la igualtat d'oportunitats convertida en llei natural, però com a realitat en el seu origen i no com a meta a assolir.
A més, el seu concepte de l'home implica una igualtat indestructible, resistent als possibles efectes nocius de l'origen social o l'entorn cultural, el que li permet afirmar que tots partim de la mateixa situació; avui diríem la igualtat d'oportunitats convertida en llei natural, però com a realitat en el seu origen i no com a meta a assolir.
3. John Locke (Wrington, Somerset, 1632; Oates, Essex, 1704)
Filòsof i i polític teòric anglès; funcionari del govern liberal de 1689. A John Locke se li considera el fundador de l'empirisme crític, el pare del liberalisme filosòfic i polític, així com el teòric de la revolució liberal. La seva filosofia va proporcionar els elements suficients per desplaçar l'absolutisme polític de la seva època i desautoritzar el dogmatisme religiós i acadèmic.
Per a Locke tot possible coneixement depèn de l'experiència i aquesta, al seu torn, ens proporciona les idees. Considera que no hi ha idees innates i que la metafísica que especula amb continguts anteriors a l'experiència no explica res. Els seus arguments procuren eliminar la presència de l'innatisme en l'elaboració de la veritat i del coneixement, a fi de desarmar tota la filosofia que legitimava als poders absoluts de l'església i del monarca.
Si tot el material de la raó i del coneixement procedeix de l'experiència, els bisbes, els prínceps i els monarques es queden sense arguments de suport als seus privilegis. La raó, entesa com a facultat general de "guia i procediment específic del coneixement", té els seus límits i control en l'experiència, aquesta és la raó de Locke, la raó de l'empirisme anglès, va ser la raó de Newton i la raó de la Il·lustració.
Si tot el material de la raó i del coneixement procedeix de l'experiència, els bisbes, els prínceps i els monarques es queden sense arguments de suport als seus privilegis. La raó, entesa com a facultat general de "guia i procediment específic del coneixement", té els seus límits i control en l'experiència, aquesta és la raó de Locke, la raó de l'empirisme anglès, va ser la raó de Newton i la raó de la Il·lustració.
En Locke les idees no són innates però la propietat, la llibertat i la vida són drets naturals, així com el dret natural que assisteix a qualsevol ciutadà a exercir la defensa dels mateixos. Tots els homes són iguals i tenen els mateixos drets naturals citats.
L'Estat neix per protegir i defensar els drets naturals dels ciutadans, i els límits del poder de l'estat s'articulen en funció d'aquesta protecció i defensa. També la societat ha de respondre a aquests mateixos condicionants naturals. Els ciutadans sempre conserven el dret a rebel·lar-se contra un estat que incompleix les seves obligacions envers els drets naturals.
La monarquia no es fonamenta en el dret diví, sinó en la raó de la naturalesa. O sigui, allò que és natural en l'home són els atributs d'igualtat, llibertat i propietat, i allò que és convencional seran les lleis humanes per defensar-ho. Locke justificà la revolució per poder instaurar la raó de la naturalesa i va elaborar el text de la constitució liberal d'Anglaterra, poc després de la gloriosa revolució de 1688.
L'Estat neix per protegir i defensar els drets naturals dels ciutadans, i els límits del poder de l'estat s'articulen en funció d'aquesta protecció i defensa. També la societat ha de respondre a aquests mateixos condicionants naturals. Els ciutadans sempre conserven el dret a rebel·lar-se contra un estat que incompleix les seves obligacions envers els drets naturals.
La monarquia no es fonamenta en el dret diví, sinó en la raó de la naturalesa. O sigui, allò que és natural en l'home són els atributs d'igualtat, llibertat i propietat, i allò que és convencional seran les lleis humanes per defensar-ho. Locke justificà la revolució per poder instaurar la raó de la naturalesa i va elaborar el text de la constitució liberal d'Anglaterra, poc després de la gloriosa revolució de 1688.
John Locke, principalment en el seu text “Segon tractat sobre el govern civil”, analitza conceptes bàsics de la democràcia parlamentària. Les frases clau son “consentiment i designació del poble” amb relació al parlament i govern; “plena llibertat del poble” a l'hora d'escollir l'assemblea de representants o parlament; i el “dret a la resistència” en el cas que les autoritats civils abandonessin el seu deure i obligacions de vetllar pel benestar del poble.
Amb relació a aquest darrer punt, no solament cal disposar del dret i el deure de lluitar contra la tirania, també cal emprar el dret i el deure per a impedir que es produeixi l'abús de poder i l'exercici del mal govern.
Amb relació a aquest darrer punt, no solament cal disposar del dret i el deure de lluitar contra la tirania, també cal emprar el dret i el deure per a impedir que es produeixi l'abús de poder i l'exercici del mal govern.
Llegint a John Locke, podem treure la conclusió que el colonialisme o l'imperialisme permet fer de senyor i amo de manera arbitrària sobre les vides, les llibertats i el benestar de les nacions i poblacions sotmeses a les autoritats que exerceixen el govern mitjançant l'ús de la força.
D'aquí la necessitat moral i política del dret a la sobirania de les nacions i d'exigir el dret a l'autodeterminació dels pobles, doncs, la història ens diu que no hi ha millor govern que el govern propi.
Tots el governs tenen la temptació de practicar l'abús de poder i la corrupció, per això en democràcia les lleis limiten les seves capacitats d'exercir el poder, però quan el govern és aliè o foraster, la corrupció i l'abús de poder ja forma part de la seva naturalesa, en altres paraules, el govern colonitzador es va crear específicament per a fer el mal i atemptar contra el benestar del poble colonitzat.
D'aquí la necessitat moral i política del dret a la sobirania de les nacions i d'exigir el dret a l'autodeterminació dels pobles, doncs, la història ens diu que no hi ha millor govern que el govern propi.
Tots el governs tenen la temptació de practicar l'abús de poder i la corrupció, per això en democràcia les lleis limiten les seves capacitats d'exercir el poder, però quan el govern és aliè o foraster, la corrupció i l'abús de poder ja forma part de la seva naturalesa, en altres paraules, el govern colonitzador es va crear específicament per a fer el mal i atemptar contra el benestar del poble colonitzat.
L'enfocament liberal va ser un gran avenç social en la seva època i segueix present amb totes les seves bondats, i algunes perversitats, però no cal confondre's, les perversitats les cometen alguns agents polítics o econòmics i no es poden atribuir ni a la teoria que van elaborar els liberals ni a la pràctica del bon govern democràtic.
4. David Hume (Edimburg, 1711-1776)
Filòsof escocès, empirista i escèptic, va escriure sobre la naturalesa i el coneixement humà, les passions i la moral; precursor del positivisme i l'utilitarisme del segle XIX, va influir en pensadors anglesos i francesos. Si Newton va elaborar la ciència de la naturalesa física, David Hume es va esforçar per construir la ciència de la naturalesa humana i va intentar fundar la ciència de l'home sobre bases experimentals. Analitzant l'experiència com a fonament de tot coneixement, va negar a la ment humana la possibilitat de discernir a priori qualsevol relació entre causa i efecte.
Per a Hume no és possible que la ment trobi mai l'efecte en la suposada causa, ni tan sols a través de la indagació o l'examen més precís, considera que l'efecte és completament diferent a la causa i, per tant, mai pot ser descobert en ella.
Només amb l'experiència podem relacionar un efecte amb la seva causa, però aquesta relació no és cap impressió, nosaltres no vam experimentar la relació en si, només la causa i l'efecte; la relació únicament s'infereix després d'haver constatat l'efecte amb regularitat, aquesta constatació es transforma en costum i, al seu torn, en creença.
El raonament de Hume el porta a la conclusió final que la base de la causalitat no és racional sinó que pertany al món subjectiu de les creences i de les emocions, com tantes altres operacions del que ell anomena instints naturals.
Només amb l'experiència podem relacionar un efecte amb la seva causa, però aquesta relació no és cap impressió, nosaltres no vam experimentar la relació en si, només la causa i l'efecte; la relació únicament s'infereix després d'haver constatat l'efecte amb regularitat, aquesta constatació es transforma en costum i, al seu torn, en creença.
El raonament de Hume el porta a la conclusió final que la base de la causalitat no és racional sinó que pertany al món subjectiu de les creences i de les emocions, com tantes altres operacions del que ell anomena instints naturals.
L'empirisme radical de Hume ens condueix a un nou concepte de l'home: els sentiments, les emocions i els instints s'obren pas i ocupen el lloc de la racionalitat. Amb Hume tenim un home irracional i la naturalesa està per sobre de la raó. Afirmarà que la raó és, i únicament ha de ser, esclava de les passions i en cap cas pot reivindicar una funció diferent de la d'obeir a aquestes.
Les teories de Hume sobre la natura humana no van ser precisament populars en la seva època. En el liberalisme polític de Locke, la raó actua com a guia de totes les coses, és l'últim jutge, i el seu individualisme implica drets naturals inviolables per la societat i l'estat.
En el liberalisme econòmic d'Adam Smith, allò que és natural s'aplica a un determinat comportament en l'activitat econòmica de l'home, però aquest comportament no està condicionat per la raó sinó per una predisposició genial permutativa inherent a la naturalesa humana.
Les teories de Hume sobre la natura humana no van ser precisament populars en la seva època. En el liberalisme polític de Locke, la raó actua com a guia de totes les coses, és l'últim jutge, i el seu individualisme implica drets naturals inviolables per la societat i l'estat.
En el liberalisme econòmic d'Adam Smith, allò que és natural s'aplica a un determinat comportament en l'activitat econòmica de l'home, però aquest comportament no està condicionat per la raó sinó per una predisposició genial permutativa inherent a la naturalesa humana.
David Hume, amb el seu escepticisme radical, introdueix dubtes sobre la relació causa-efecte, i amb això va contribuir a desenvolupar l'actual actitud científica que rebutja la infal·libilitat: les teories científiques no són mai totalment definitives.
5. Adam Smith (Kirkcaldy, Escòcia, 1723; Edimburg, 1790)
L'any 1776 Adam Smith publicà “La Riquesa de les Nacions”. Aquest economista escocès és el pare del liberalisme econòmic i de la ciència econòmica. En el seu text, que acabem de citar, defensà la divisió del treball, el comerç sense restriccions i el mercat lliure com instrument bàsic per a regular preus i rendes. Considerà que tots ells són elements fonamentals de l'activitat econòmica i el desenvolupament i riquesa de les nacions. Afegeix, entre altres coses, una excel·lent crítica a l'economia política defensada i practicada per les monarquies absolutistes.
Amb relació a aquest darrer aspecte, els absolutistes eren partidaris d'un fort intervencionisme estatal sobre l'activitat productiva i mercantil. Mitjançant concessions monopolístiques, aranzels proteccionistes i regulacions laborals de tota mena, asfixiaven el desenvolupament econòmic, tant el de l'interior de les nacions com el de l'exterior entre nacions.
De fet, els monopolis i els mecanismes reguladors de l'activitat econòmica tenien com a finalitat beneficiar única i exclusivament a la corona de la monarquia absolutista, és a dir, al rei. Doncs bé, l'Adam Smith va denunciar el paper negatiu dels monopolis i de l'intervencionisme estatal de l'època. Ens diu que el monopoli és la negació del mercat, doncs incrementa els preus de les mercaderies, atenta contra la lliure empresa i entorpeix la iniciativa creativa de l'ésser humà. En definitiva, proporciona fortunes a uns pocs beneficiaris i és un mal negoci per la ciutadania.
De fet, els monopolis i els mecanismes reguladors de l'activitat econòmica tenien com a finalitat beneficiar única i exclusivament a la corona de la monarquia absolutista, és a dir, al rei. Doncs bé, l'Adam Smith va denunciar el paper negatiu dels monopolis i de l'intervencionisme estatal de l'època. Ens diu que el monopoli és la negació del mercat, doncs incrementa els preus de les mercaderies, atenta contra la lliure empresa i entorpeix la iniciativa creativa de l'ésser humà. En definitiva, proporciona fortunes a uns pocs beneficiaris i és un mal negoci per la ciutadania.
Adam Smith il·lustrà als seus contemporanis sobre la manera de garantir el progrés; òbviament, la seva teoria té defectes, però tampoc li podem negar les bondats al nostre economista, doncs, la seva perspectiva humanista el va conduir a relacionar el repartiment universal de la riquesa amb la justícia, la igualtat i l'harmonia social.
Però, una cosa diferent és que alguns poders persisteixin a intervenir la distribució de la riquesa i monopolitzin part de la mateixa, precisament per conservar i ampliar el seu poder, negant el benestar a molts, practicant una conducta deshonesta en la seva activitat econòmica i posant pals a la roda de l'harmonia social.
Però, una cosa diferent és que alguns poders persisteixin a intervenir la distribució de la riquesa i monopolitzin part de la mateixa, precisament per conservar i ampliar el seu poder, negant el benestar a molts, practicant una conducta deshonesta en la seva activitat econòmica i posant pals a la roda de l'harmonia social.
6. La revolució anglesa (1688-1689)
La Revolució Anglesa, anomenada la “Revolució Gloriosa” de 1688-1689, va col·locar en el tron a Guillem d'Orange (Guillem III), inaugurant la monarquia parlamentària i democràtica, i va imposar el restabliment del Parlament com a institució política fonamental i representativa de la sobirania de la comunitat.
El poder suprem és el poder legislatiu limitat pels drets naturals inherents a tots els éssers humans: la llibertat, la propietat, i el dret de resistència per defensar i/o restaurar l'ordre natural violat pel príncep.
Destacà John Locke, filòsof i polític teòric anglès, que justificà la revolució tot rebutjant la teoria del dret diví i afirmà que la sobirania resideix en la comunitat i no pas en el rei. Per a Locke els governants són administradors al servei de la comunitat, i la seva missió consisteix en garantir el benestar i la prosperitat de tots.
El poder suprem és el poder legislatiu limitat pels drets naturals inherents a tots els éssers humans: la llibertat, la propietat, i el dret de resistència per defensar i/o restaurar l'ordre natural violat pel príncep.
Destacà John Locke, filòsof i polític teòric anglès, que justificà la revolució tot rebutjant la teoria del dret diví i afirmà que la sobirania resideix en la comunitat i no pas en el rei. Per a Locke els governants són administradors al servei de la comunitat, i la seva missió consisteix en garantir el benestar i la prosperitat de tots.
7. La revolució americana (1775-1781)
La lluita per la independència de les tretze colònies fou també una revolució, tant pels principis de la Declaració d'Independència (4 de juliol de 1776), com per les Constitucions dels tretze nous estats (1775-1780) i per la constitució federal (1787).
La Revolució Americana, 1775-1781, proclamà els principis de la sobirania popular, la república, la separació de poders, la llibertat religiosa, la llibertat política i de premsa, la igualtat natural dels éssers humans, el bicameralisme, i la responsabilitat dels governants, entre d'altres.
La Revolució Americana, 1775-1781, proclamà els principis de la sobirania popular, la república, la separació de poders, la llibertat religiosa, la llibertat política i de premsa, la igualtat natural dels éssers humans, el bicameralisme, i la responsabilitat dels governants, entre d'altres.
Els colons americans invocaren els drets naturals i exercien la tolerància religiosa i la llibertat personal, a més de practicar la democràcia a les assemblees locals (democràcia directe) i a las assemblees de les tretze colònies (democràcia representativa).
En Thomas Jefferson destacà com un dels personatges de la revolució americana amb les idees més clares per a protegir els ciutadans i els seus drets, deia que “el govern és una amenaça permanent pels governats”. Denunciava l'abús del poder central (el federal) i desconfiava del poder centralitzat, defensava la importància dels poders locals.
Per a Jefferson, els drets naturals i inalienables són la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. George Washington, John Adams, James Madison, juntament amb Jefferson, foren els quatre primers presidents dels Estats Units d'Amèrica.
En Thomas Jefferson destacà com un dels personatges de la revolució americana amb les idees més clares per a protegir els ciutadans i els seus drets, deia que “el govern és una amenaça permanent pels governats”. Denunciava l'abús del poder central (el federal) i desconfiava del poder centralitzat, defensava la importància dels poders locals.
Per a Jefferson, els drets naturals i inalienables són la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. George Washington, John Adams, James Madison, juntament amb Jefferson, foren els quatre primers presidents dels Estats Units d'Amèrica.
La revolta de les tretze colònies de Nova Anglaterra, va influir a tota les amèriques, va ser una revolució que s'estendrà cap al sud i proporcionarà grans oportunitats a tots els ciutadans de l'antic món colonial de les índies.
La revolució va obrir el camí dels mèrits personals com a instrument principal de promoció social, va liquidar la sang com a origen dels privilegis i va obrir la porta a una societat més justa, doncs, reconeixia i recompensava l'esforç personal. En poques dècades, els homes i les dones van destacar per les seves obres, pel seu treball, no tant pel seu origen familiar, i així desapareixerà la sang com a signe de noblesa i diferència social. Tot el poble fou testimoni i protagonista d'aquest gran canvi.
La revolució va obrir el camí dels mèrits personals com a instrument principal de promoció social, va liquidar la sang com a origen dels privilegis i va obrir la porta a una societat més justa, doncs, reconeixia i recompensava l'esforç personal. En poques dècades, els homes i les dones van destacar per les seves obres, pel seu treball, no tant pel seu origen familiar, i així desapareixerà la sang com a signe de noblesa i diferència social. Tot el poble fou testimoni i protagonista d'aquest gran canvi.
8. La revolució francesa (1789-1799)
En els darrers anys del segle XVIII esclatà la Revolució Francesa, concretament l'any 1789. La revolta proclamà la dignitat de l'ésser humà, va suprimir els privilegis de l'aristocràcia civil i eclesiàstica, alterà les institucions franceses i va contribuir a transformar l'Europa continental.
L'Assemblea Nacional Francesa aprovà la declaració del “Drets de l'Home i del Ciutadà”, a on s'enumeren els drets naturals i imprescriptibles de l'ésser humà: la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.
La declaració considerava que el dret a la propietat és inherent a la llibertat i ningú no podia ser privat d'aquest dret. Aquest aspecte és una conseqüència del fet que els absolutistes consideraven que el monarca era el propietari del regne, la qual cosa permetia al mateix monarca i als seus ministres practicar un abús de poder considerable, sobretot quan feien falta diners per pagar les factures de la casa reial, de les seves guerres i de les obres públiques de dubtosa utilitat social.
L'Assemblea Nacional Francesa aprovà la declaració del “Drets de l'Home i del Ciutadà”, a on s'enumeren els drets naturals i imprescriptibles de l'ésser humà: la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.
La declaració considerava que el dret a la propietat és inherent a la llibertat i ningú no podia ser privat d'aquest dret. Aquest aspecte és una conseqüència del fet que els absolutistes consideraven que el monarca era el propietari del regne, la qual cosa permetia al mateix monarca i als seus ministres practicar un abús de poder considerable, sobretot quan feien falta diners per pagar les factures de la casa reial, de les seves guerres i de les obres públiques de dubtosa utilitat social.
A França els Borbons van acabar com el rosari de l'aurora, el poble francès cansat de tanta misèria i despotisme, va fer una revolució política i social que significà la fi de l'antic règim senyorial i la inauguració del sistema polític liberal. S'imposaren els drets dels ciutadans, la representativitat política en un parlament amb poder legislatiu, la divisió de poders, la llibertat i la igualtat davant la llei i un llarg etcètera.
9. Resum
Durant els tres segles de l'Edat Moderna (segles XVI a XVIII), les cases reials europees convertiren el nostre continent en un gran escorxador. Els reis van obrir carnisseries humanes al llarg i ample d'Europa, també a les colònies d'arreu dels seus imperis, amb la finalitat de conservar i/o ampliar el seu patrimoni familiar; destacaren tres famílies d'aristòcrates i cases reials: els Habsburg, els Borbons i els Tudor.
Les famílies reials autoritàries o absolutistes comptaren amb la col·laboració necessària de les oligarquies del regne, principalment l'aristocràcia, els banquers, els fabricants d'armes i els comerciants a l'engròs de productes de primera necessitat. Tots ells s'enriquien del negoci de la guerra. Organitzaven les empreses militars en palaus luxosament decorats i en jardins florits o àpats generosos. En aquests ambients de palau o de la cort, es repartien càrrecs i concessions monopolístiques, a més de pactar el repartiment del botí.
Com a conseqüència de les seves guerres, aquells monarques:
-escamparen la mort violenta, la fam i tota mena de desgràcies per Europa, les Índies i altres possessions colonials; i dilapidaren els recursos de la hisenda pública del seu país i diversos cops portaren l'estat a la fallida,
-arruïnaren a la població urbana i als petits propietaris de terres, que foren víctimes d'una elevada pressió fiscal i d'embargaments per a finançar els exèrcits del rei; a més, donaren suport a l'injust règim senyorial que explotava camperols i treballadors del món rural;
-autoritzaven i participaven en negocis que gaudien de la situació de monopoli, la qual cosa implicava un fre pel desenvolupament de l'activitat econòmica; així com crearen una xarxa burocràtica per controlar el regne, reprimir l'oposició, reclutar soldats i obtenir recursos econòmics.
No era cap ganga viure a l'Edat Moderna en el món de les monarquies autoritàries i absolutistes; inclús les famílies ben situades i considerades addictes al rei, tenien que vigilar a possibles enemics o competidors de càrrecs públics, no fos que els fes caure en desgràcia una conspiració ben articulada.
Era la llei de la selva, on tot s'hi valia per perjudicar “els altres” i beneficiar “els nostres”. L'abús de poder era una moneda corrent, un abús sovint institucionalitzat i legitimat per la llei. I quan la llei no ho permetia, aleshores, entrava en funcionament la impunitat.
Era la llei de la selva, on tot s'hi valia per perjudicar “els altres” i beneficiar “els nostres”. L'abús de poder era una moneda corrent, un abús sovint institucionalitzat i legitimat per la llei. I quan la llei no ho permetia, aleshores, entrava en funcionament la impunitat.
Però, el pensament liberal i les revolucions anglesa, americana i francesa van capgirar la situació mitjançant la fórmula magistral de la democràcia representativa, el parlamentarisme democràtic, la sobirania popular, la igualtat natural, el sufragi generalitzat, la divisió de poders, la igualtat de drets i de tots davant la llei, la llibertat religiosa, la llibertat política i de premsa, la supressió dels privilegis fiscals i de sang, el reconeixement de l'esforç personal, etcètera.
En definitiva, els herois del liberalisme desitjaven convertir en una realitat tots els valors de la dignitat cristiana de l'ésser humà i els seus ideals de pau, harmonia, justícia, progrés i felicitat.
En definitiva, els herois del liberalisme desitjaven convertir en una realitat tots els valors de la dignitat cristiana de l'ésser humà i els seus ideals de pau, harmonia, justícia, progrés i felicitat.
© Raül Blesa Arcarons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Hola! Pots deixar el teu comentari. Moltes gràcies, Raül Blesa.