© Raül Blesa Arcarons
Relats:15. Caçar la Bèstia del Mil·lenni
A
la primavera no tot són flors i violes, també és l'època en que
els enemics abandonen les seves casernes o campaments d'hivern i
ataquen la frontera. Som a la primavera de l'any 1000, un any molt
especial. Apareix un nou enemic: la Bèstia del mil·lenni.
Algunes cròniques parlaven d'una tragèdia amb la propera arribada d'un anticrist. Entre d'altres amenaces, s'anunciava la fi del món després d'un seguit de desgràcies. L'església ho veia amb preocupació i traslladava el seu neguit a la noblesa i els camperols. Al final, però, tots van tenir una desagradable sorpresa.
Algunes cròniques parlaven d'una tragèdia amb la propera arribada d'un anticrist. Entre d'altres amenaces, s'anunciava la fi del món després d'un seguit de desgràcies. L'església ho veia amb preocupació i traslladava el seu neguit a la noblesa i els camperols. Al final, però, tots van tenir una desagradable sorpresa.
El municipi de Tavèrnoles pertany a la demarcació eclesiàstica del bisbat de Vic i a la jurisdicció civil de la baronia de Savassona, sota la dependència dels vescomtes d'Osona, a l'any 1000 eren nobles funcionaris del comte de Barcelona.
Tots els comtes del país s'han proclamat independents dels reis fracs i de l'estat carolingi, pel reiterat incompliment de les reials obligacions envers les poblacions cristianes localitzades entre els Pirineus i els rius Llobregat i Cardener.
La
gran majoria dels pagesos són petits propietaris de terres de conreu
i ramats de bestiar, homes lliures que fan de camperols guerrers,
sovint reclutats a la primavera per a defensar la frontera dels atacs
musulmans. Abans havien gaudit de la protecció de la monarquia
carolíngia i havien actuat com a tropes sota el comandament de
nobles francs o del mateix comte de Barcelona.
Ara
és el propi comte de Barcelona el que ha assumit directament la seva
protecció i garanteix tots els drets adquirits pels camperols com a
homes lliures i propietaris de terres i ramats. Malgrat això, la
noblesa amb càrrecs públics, que ni era propietària del càrrec ni
del territori de la seva demarcació, abusava contínuament de la
funció adjudicada pel rei o pel comte per intentar arrancar més
excedents i serveis dels pagesos.
El conflicte entre nobles funcionaris i camperols venia de lluny i empitjorava a mesura que passaven els anys, a proporció que s'afeblia el poder del rei o del comte.
El conflicte entre nobles funcionaris i camperols venia de lluny i empitjorava a mesura que passaven els anys, a proporció que s'afeblia el poder del rei o del comte.
El bisbe Arnulf d'Osona
ha reclutat un grup de nobles i camperols guerrers per caçar la
Bèstia. Ho fa per atendre una demanda d'ajuda sol·licitada pels
alguns mossens i feligresos de la seva demarcació eclesiàstica.
Li han dit que la Bèstia ha fet el niu al “Monte Osenense” o Muntanya d'Osona, també coneguda com La Guilleria o Les Guilleries, massís muntanyós travessat pel riu Ter. Els mossens de la zona li han afegit que el niu l'ha fet al costat dret d'aquest riu, i en algun dels seus boscs d'alzines, roures o pins; però a prop de masies, conreus i pasturatges, on moltes nits es dedica a destrossar els horts, matar bestiar i incitar als joves de la pagesia a abandonar la fe i la bondat per iniciar-se en el pecat i el mal. Alguns d'ells creuen que és un anticrist o una bestiola al servei de Satanàs; molts pensen que el Maligne és al darrera de la Bèstia.
Li han dit que la Bèstia ha fet el niu al “Monte Osenense” o Muntanya d'Osona, també coneguda com La Guilleria o Les Guilleries, massís muntanyós travessat pel riu Ter. Els mossens de la zona li han afegit que el niu l'ha fet al costat dret d'aquest riu, i en algun dels seus boscs d'alzines, roures o pins; però a prop de masies, conreus i pasturatges, on moltes nits es dedica a destrossar els horts, matar bestiar i incitar als joves de la pagesia a abandonar la fe i la bondat per iniciar-se en el pecat i el mal. Alguns d'ells creuen que és un anticrist o una bestiola al servei de Satanàs; molts pensen que el Maligne és al darrera de la Bèstia.
Un indret amb una forta
càrrega simbòlica és el lloc de concentració de nobles i
camperols guerrers per començar la cacera: la capella de Sant Feliu
de Savassona. Aquesta capella està situada en el mateix puig on hi
havia l'assentament d'un poblat iber dels ausetans, ibers admirats i
estimats per tothom per la seva voluntat de resistència i coratge
enfront dels invasors romans. Els nostres caçadors necessiten omplir
el seu esperit de la voluntat i el coratge dels ibers ausetans per a
enfrontar-se amb èxit a la Bèstia.
La direcció espiritual
de la missió va a càrrec de mossèn Torresaltes de l'església
parroquial de Sant Esteve del municipi de Tavèrnoles. L'ha nomenat
el mateix bisbe Arnulf, i li ha facilitat tota la informació que
s'ha recollit sobre l'anticrist i l'abast de l'amenaça que afecta al
món cristià.
La direcció militar
l'assumeix Ulric d'Osona, fill primogènit del vescomte, l'acompanyen
els cavallers Oldin i Olduc del llinatge familiar dels Savassona.
Tots tres són joves i cap d'ells té experiència militar, malgrat
que han rebut una bona formació en l'ús de les armes, concretament
de l'espasa i la llança.
Entre els camperols
guerrers destaquen dos veterans de les guerres de frontera, en Bernat
de Folgueroles i en Miró de Roda. Entre els dos sumen més de vint
anys com a arquers i llancers sota el comandament del comte de
Barcelona. No cal dir que estan molt preocupats per la manca
d'experiència dels nobles que els acompanyen.
Anem a la simbòlica
capella de Sant Feliu de Savassona. Els homes, armats fins a les
dents, han anat arribant al llarg del matí. A mig dia, en mossèn
Torresaltes s'adreça a tots ells:
- Senyor Ulric, il·lustre noble fill del vescomte d'Osona; cavallers Oldin i Olduc, membres del distingit llinatge dels Savassona; homes de bé que conreeu els camps amb la mateixa diligència que defenseu la fe i la nostra terra i estimada pàtria. A tots us dono la benvinguda i les gràcies pels vostres esforços que de ben segur seran premiats per Déu Nostre Senyor.
Fetes les presentacions i un primer intercanvi de bons desitjos, el veterà Bernat de Folgueroles pregunta:
- Segons el nostre bisbe, hi ha qui diu que té set caps i deu banyes; un cos semblant a un lleopard amb potes d'ós i mandíbules de lleó. Una altra opinió, també recollida pel bisbe, afirma que té un sol cap amb set banyes, una per cada pecat capital: la supèrbia, l'avarícia, la luxúria, la gola, la ira, l'enveja i la peresa. Amb aquestes banyes fereix als cristians i els hi transmet el pecat i la maldat. Altres informacions li adjudiquen set ullals, cadascun representa una de les set virtuts capitals: la humilitat, la generositat, la castedat, la paciència, la temprança, la caritat i la diligència. Amb aquests ullals esguerra i arrenca les virtuts dels cristians i els deixa orfes de bondats i incapaços d'exercir el bé. Tot això us ho explico perquè veieu el que és d'important la nostra missió.
- Us agraïm la vostra informació, mossèn, que sens dubte omple de saviesa el nostre coneixement sobre la bondat i la maldat, sobre el bé i el mal. Tanmateix, he escoltat que diuen que la Bèstia és Satanàs, i si és així tindrà molt de poder i nosaltres solament som homes mortals, amb totes les nostres limitacions i febleses, amb tots els nostres defectes i vicis.
- És cert, potser solament som homes mortals, però la Bèstia no és el mateix Satanàs, sinó solament el seu representant, un anticrist controlat per l'enemic de Déu. La Bèstia no és més que el pecat i la perdició, i nosaltres, bons cristians, la podrem vèncer. De fet, si som aquí, ja hem començat a vèncer la Bèstia. El mal i la maldat és un estat de foscor de l'ànima, la missió que us han encarregat us porta pel camí de la llum envers el bé i la bondat. Vosaltres ja heu iniciat aquest camí gloriós, ja heu començat a vèncer la vostra pròpia bèstia, ja esteu lluitant contra el mal i la maldat que, des dels orígens de l'home, portem a dins del nostre cos.
Aquestes paraules del
mossèn penetraren fins al fons del cor dels nostres lluitadors
defensors de la fe i de la terra. Sense més dilacions, el grup es
dirigeix cap a llevant a la recerca del Ter. No havia transcorregut
ni mitja jornada que ja caminaven per la carena d'una serralada, des
de la qual s'observava el riu, la plana amb els conreus i el
pasturatge, les masies, els boscs d'alzines, pins i roures. El fill
del vescomte aturà la columna de guerrers i digué:
En escoltar aquestes paraules, fruït de la prudència i d'una manca de seguretat en la pròpia força, el mossèn i els camperols guerrers es miraren els uns als altres. Amb decisió, un dels veterans, en Bernat, li va dir quelcom que era prou evident per la majoria:
- Senyor, si ens quedem aquí, tan lluny, les nostres possibilitats d'atrapar i matar aquest animalot són mínimes. Les distàncies entre aquestes altures i el riu o la plana són prou llargues com per permetre que aquest maleït endimoniat tingui temps suficient per fugir al bosc. Suggereixo una altra estratègia, recollir informació entre els pagesos de les masies i construir amagatalls a prop del riu o entre la plana i els boscs, situar-nos en ells i esperar. Crec que ....
En Olduc, un xic esverat,
interromp dient:
- Això és molt arriscat! Nosaltres hem vingut de cacera, no a jugar-nos la vida d'aquesta manera tan ximple. En primer lloc, no estic gens d'acord en dividir el grup i dispersar-nos per un parell o tres d'amagatalls, això ens afebleix. En segon lloc, a prop del riu o la plana podem ser fàcilment localitzats, atacats i morts per la Bèstia.
El mossèn comença a
tenir clar el baix esperit combatiu dels joves nobles. Per evitar un
possible conflicte entre aquests i els camperols guerrers, va fer la
següent proposta adreçada a tranquil·litzar tothom:
- Jo conec a molts pagesos d'aquestes masies i a tots els religiosos d'aquests entorns; puc anar a recollir informació, organitzar un grup de vigies i missatgers, i trobar un bon allotjament i resguard per a tots nosaltres. L'únic que haurem de fer és esperar a que ens avisin.
La proposta fou acceptada
per tots, malgrat que alguns camperols, veterans de les guerres de
frontera, no veien gens clar això de tancar-se en un lloc i esperar
a que vingui l'enemic, haguessin preferit prendre la iniciativa i
sortir a la seva recerca i captura. De matinada, en mossèn
Torresaltes partí muntanya avall amb direcció a les masies i les
parròquies.
A mig dia ja havia aconseguit reunir un grup de pagesos, pastors i un parell de mossens amb ganes de col·laborar. A mitja tarda, ho tenia tot bastant organitzat i envià un pastor a buscar els homes armats. De nit, els tenia que conduir fins a un refugi situat en una àrea de pasturatges a prop del riu i de les masies, i a mig camí dels boscs. El lloc era ideal per amagar-se i atrapar la fera mal xinada, segons els pastors. Els primers dies d'estada no hi hagué ni cap notícia sobre la Bèstia ni cap problema de convivència, però .....
- Vaja! Ja se m'han acabat totes les penitències dels darrers dos anys, ja no em resta res més per resar -digué un altre home.
- Confessa't de nou! De ben segur que el mossèn t'imposarà una allau d'oracions si li expliques amb tots els detalls els teus mals pensaments -li contestà en conya un dels seus companys.
- Quin fàstic això de no fer res! -exclamà un altre.
- Els únics que sembla que s'ho passin bé, sense fer res, són els nobles aquí presents –insinuà en Bernat.
- Normal! Si no fan mai res de profit! - murmurà en Miró.
- Aneu en compte, maleïts pagesos! Que us estem escoltant, malgrat que parleu a cau d'orella. Esteu fent ofenses a la noblesa que té cura de la vostra seguretat i benestar.
- De la nostra seguretat i del nostre benestar en tenim cura nosaltres mateixos! No necessitem que els nobles s'ocupin de nosaltres, ja som prou grandets i emancipats!
L'enfrontament verbal
anava a més quan va arribar en mossèn Torresaltes amb el mateix
comunicat de cada matí a primera hora:
- Tampoc aquesta nit ha aparegut aquest malparit posseït per Satanàs! O se l'ha empassat la terra o no es deixa veure perquè sap que som aquí. Potser algú l'ha avisat de que veníem per ell.
- Mossèn, vescomte, cavallers, companys, això no va enlloc! Proposo un altre pla. Sortir a la descoberta i buscar el niu de la Bèstia amb l'ajuda de caçadors que coneguin els boscs - digué en Bernat del tot emprenyat i continuà - A més a més, a la guerra, quan l'enemic no es fa visible, se'l localitza i se l'ataca!
- Nosaltres no anem a la guerra, anem de cacera! - cridà en Ulric - Per tant, si no apareix la peça, recollim les armes i tornem cap a casa, que es fa tard i tenim gana - afegir en Ulric amb total assentiment dels cavallers de Savassona.
- Adéu i bon vent! Nosaltres continuem, oi, companys? - replicaren alhora en Bernat i Miró... i esclatà la cridòria.
- Bravo!
- Endavant!
- Visca!
- Vinga!
- Som-hi, a per la fera!! - cridaven els guerrers camperols empunyant les armes i sortint de l'amagatall.
- Nosaltres no anem a la guerra, anem de cacera! - cridà en Ulric - Per tant, si no apareix la peça, recollim les armes i tornem cap a casa, que es fa tard i tenim gana - afegir en Ulric amb total assentiment dels cavallers de Savassona.
- Adéu i bon vent! Nosaltres continuem, oi, companys? - replicaren alhora en Bernat i Miró... i esclatà la cridòria.
- Bravo!
- Endavant!
- Visca!
- Vinga!
- Som-hi, a per la fera!! - cridaven els guerrers camperols empunyant les armes i sortint de l'amagatall.
A bots i empentes anaven reagrupant-se en un racó del camí, a l'espera que el mossèn digués la seva. L'home, el mossèn, en observar tant d'entusiasme i vocació per defensar la fe i la terra, no tardà a reaccionar. S'acomiadà dels distingits representants de la noblesa i partí cap a les masies i parròquies per reorganitzar-ho tot.
En poc temps, l'eclesiàstic disposava de dos grups d'una vintena d'homes cadascun, formats per camperols guerrers, pagesos de les masies que volien donar un cop de mà i caçadors dels entorns amb els seus gossos perdiguers, llebrers i conillers.
Durant dues jornades rastrejaren els boscs més propers al riu i trobaren algunes falses pistes, però a la matinada de la tercera jornada els gossos dels caçadors conduïren els homes fins a una gran i profunda cova. La caverna, prou coneguda pels habitants de l'entorn, era utilitzada com a refugi d'homes i bestiar en cas de tempesta.
A poca distància de la cova, els homes s'aturaren de cop, puix tres gossos de presa d'aspecte ferotge, alts, massissos i musculosos, guardaven la seva entrada. Quan els arqués es disposaven a matar els animalots depredadors, aquests atacaren i més d'un camperol s'emportà una queixalada i perdé un tros de la seva carn de la cama o del braç.
Mortes les agressives i perilloses feres, el mossèn i en Bernat, acompanyats d'alguns homes armats i amb torxes, entraren a la caverna. Al cap d'una estona:
A poca distància de la cova, els homes s'aturaren de cop, puix tres gossos de presa d'aspecte ferotge, alts, massissos i musculosos, guardaven la seva entrada. Quan els arqués es disposaven a matar els animalots depredadors, aquests atacaren i més d'un camperol s'emportà una queixalada i perdé un tros de la seva carn de la cama o del braç.
Mortes les agressives i perilloses feres, el mossèn i en Bernat, acompanyats d'alguns homes armats i amb torxes, entraren a la caverna. Al cap d'una estona:
- No t'hi acostis encara, espera'ns! -li contestà en Bernat.
-Va armat, aneu en compte! -Afegí el camperol guerrer.
- Treu-li l'arma! - Ordenà Bernat.
L'home
amagat en prou feines oferí resistència, tenia una fractura a la
cama dreta i entre dos el tingueren que treure a l'exterior.
- Em dic Joan i sóc caçador.
- Caçador, amb gossos de presa!? - Exclamà totalment sorprès el mossèn i insistí- Aquests animals no són per caçar, són utilitzats en espectacles cruels per lluitar entre ells o per perseguir esclaus fugitius, són bestioles de combat que esgarren les carns i ossos amb els seus ullals, trossegen i esmicolen les seves víctimes, fins a convertir-les en una deixalla totalment deformada.
- Els teníem per protegir-nos dels senglars i llops.
- Per la teva resposta veig que no estàveu sol.
- Els meus dos companys han fugit en veure que éreu molts i ben armats, tenien por de vosaltres.
- Si tu i els teus companys fóssiu gent de bé, ni ells haguessin fugit ni tu t'haguessis amagat tant endins de la cova -sentencià en mossèn Terresaltes-. Vaig a l'interior de la caverna a recollir més proves tant de les teves mentides com de les vostres malèvoles intencions.
Mentre el mossèn registrava la cova amb un petit grup d'homes amb torxes, en Miró i la major part dels camperols guerrers, més un parell de caçadors amb els seus gossos, partien a la recerca dels dos fugitius. En Bernat restà en el lloc acompanyat de dos dels seus companys i dels pagesos de les masies.
El sospitós malfactor és lligat a un arbre. Com aquells que no fan res, un, i un altre, i un tercer, i més pagesos comencen a dipositar llenya en els peus de l'home lligat.
El sospitós malfactor és lligat a un arbre. Com aquells que no fan res, un, i un altre, i un tercer, i més pagesos comencen a dipositar llenya en els peus de l'home lligat.
En Bernat, en adonar-se de l'estrany comportament dels pagesos, els hi diu: “No tindreu la intenció de cremar aquest home, oi?” Els pagesos continuen amb la feina, fent veure que no han escoltat res.
A en Bernat se li puja la mosca al nas, fa un gest amb al cap dirigit als seus companys per avisar que quelcom no va, i se situa d'esquena a l'home lligat i en front dels pagesos. Aquests entengueren el missatge i li digueren:
A en Bernat se li puja la mosca al nas, fa un gest amb al cap dirigit als seus companys per avisar que quelcom no va, i se situa d'esquena a l'home lligat i en front dels pagesos. Aquests entengueren el missatge i li digueren:
- Nosaltres hem estat víctimes d'aquest home, els seus companys i dels seus gossos depredadors, ells ens han destrossat horts i conreus, i ens han matat bestiar. A més, una família de joves pagesos amb una filla de dos anys van ser assassinats, cosits a mossegades o trossejats per aquests gossos de presa que heu mort. Per això, el cremarem viu.
- Estúpids i ignorants pagesos! Heu matat els gossos de presa del vescomte d'Osona i us ho farà pagar ben car. Si a mi em toqueu un sol pel, us fuetejarà fins arrencar a tires la vostre pell, puix sóc un dels seus homes de confiança. Vam venir aquí per ordre del vescomte, amb la finalitat de atemorir-vos perquè acceptéssiu la seva oferta de protecció a canvi de que paguéssiu rendes i suportéssiu servituds no contemplades per la llei. La mort de la família pagesa va ser cosa dels gossos, nosaltres no els hi vam donar l'ordre.
En escoltar la declaració
del vil, detestable i malintencionat escurçó al servei del noble
vescomte d'Osona, els pagesos de les masies i els caçadors presents
no ho van dubtar, van encendre la llenya malgrat els esforços per
evitar-ho d'en Bernat i els seus pocs companys armats. La vintena de
pagesos s'imposaren amb els seus garrots.
El facinerós començà a
cridar de dolor. Els crits foren tan forts i horribles que arribaren
a l'interior de la caverna. Quan el mossèn sortí de la cova, l'home
lligat a l'arbre era tot ell una flama vermellosa i groguenca. El
bosc s'omplia de pesta a carn cremada.
Els crits, les lamentacions i el sofriment d'aquell desgraciat finalitzaren amb un xiscle d'horror i odi. La seva mort havia estat molt cruel, tant com l'assassinat a mossegades de la família de joves pagesos amb una filla de dos anys. En Bernat ho explicà tot a l'horroritzat, esverat i indignat mossèn.
Els crits, les lamentacions i el sofriment d'aquell desgraciat finalitzaren amb un xiscle d'horror i odi. La seva mort havia estat molt cruel, tant com l'assassinat a mossegades de la família de joves pagesos amb una filla de dos anys. En Bernat ho explicà tot a l'horroritzat, esverat i indignat mossèn.
El cor de l'eclesiàstic
s'omplí de tristor i la seva pena era tan gran que no trobava
paraules per a demanar a Bernat que anés a buscar Miró i els seus
homes. Tenien que abandonar la recerca per informar ràpidament al
bisbe Arnulf, i digué:
El bisbe i el vescomte
tingueren una llarga reunió, una negociació tensa i plena
d'advertiments i intimidacions. El vescomte negava la seva
participació en els fets denunciats pel bisbe. El bisbe volia
comunicar-ho tot al comte de Barcelona; per evitar-ho i protegir-se,
el vescomte amenaçava de jutjar i castigar durament als pagesos
abans que el comte tingués temps d'intervenir. Li deia que les seves
represàlies no deixarien viu a cap testimoni de la confessió del
seu criat. Tant un com l'altre, però, ignoraven que en Bernat i en
Miró ja estaven informant al seu cap militar: el comte de Barcelona.
Feia algunes jornades que
el grup de camperols guerrers havien marxat a Barcelona, a reforçar
com cada primavera a les tropes de la frontera del Llobregat. Era
molt important concentrar un bon nombre d'efectius militars per
dissuadir als musulmans de les seves intencions d'invasió, saqueig i
captura d'esclaus cristians. Com era costum, el comte donava la
benvinguda a les tropes de reforç i celebrava un àpat en honor dels
veterans, aquí és on en Bernat i Miró li explicaren tot al seu
comandant en cap.
El comte escoltà amb
molt d'interès l'exposició dels seus dos veterans de les guerres de
frontera. No va dubtar res de tot el que li digueren, coneixia prou
bé aquestes maniobres dels nobles funcionaris per violar les lleis i
enriquir-se a costa de la propietat, la dignitat i la llibertat dels
pagesos. Mitjançant tota mena de males arts i l'ús de l'espasa i
l'extorsió, gravaven amb rendes i servituds als pagesos desarmats.
El comte destituí immediatament al vescomte d'Osona i el substituí per un altre funcionari. Un segle més tard, els comtes ja no podien destituir als seus funcionaris, aquests aconseguiren la propietat del càrrec i de les terres, imposaren un nou règim: el feudalisme, tot un càncer per la pagesia.
El comte destituí immediatament al vescomte d'Osona i el substituí per un altre funcionari. Un segle més tard, els comtes ja no podien destituir als seus funcionaris, aquests aconseguiren la propietat del càrrec i de les terres, imposaren un nou règim: el feudalisme, tot un càncer per la pagesia.
Pel que fa a la Bèstia, dos anys més tard, el bisbe, mossèn Terresaltes i altres
eclesiàstics del bisbat d'Osona, van rebre la visita d'un monjo del
Monestir de Sant Pere de Rodes que els hi digué el següent:
- Germans! Crec que aquest anticrist serà un personatge aparentment humà, amb el do de la paraula, un seductor, il·lustrat i amb un bon domini de les maneres educades ... Però, abusarà de la nostra ignorància i bona fe, i resultarà ser un mentider mal xinat, un fals profeta, un polític venedor de fum o qualsevol autoritat civil o eclesiàstica amb prou prestigi com per a portar-nos a tots a l'hort i aixecar-nos la camisa.
La història li donarà la raó. L´home cobdiciós és la Bèstia i la ignorància el seu principal recurs per enganyar a les persones de bé.
Molt interessant!!!
ResponElimina