© Raül Blesa Arcarons
Relats:4. El concurs
5. Promociona't, ara pots!
6. Donar a cadascú allò que és seu
4. El concurs
Iluro, Bètulo i Bàrcino eren les tres principals ciutats situades en el territori dels ibers laietans, en aquestes ciutats els romans varen construir coses tan curioses com el clavegueram o les cases de pisos. Les tres ciutats afirmaven que la seva havia estat la primera en tenir un edifici de pisos, però els registres s'han perdut i no hem pogut esbrinar quina realment va ser la capdavantera en gaudir de l'espectacle socialment tan educatiu com la convivència en una casa de veïns, és a dir, diverses famílies ben avingudes totes elles en un mateix edifici.
També s'ignora si a les cases de pisos s'hi havia constituït la comunitat de veïns amb el seu president, vocals i reunions periòdiques. Si no d'una manera formal, si més no, sí d'informal i espontània va practicar-se el bilingüisme actiu de l'iber oriental i el llatí.
De ben segur que en aquestes comunitats es va iniciar un procés cultural de construcció d'una nova llengua a mig camí entre l'iber i el llatí. D'altra banda, gràcies a la sovintejada presència de comerciants, d'esclaus i de tropes de mercenaris de tots els racons de la perifèria de l'imperi romà, les tres ciutats oferien un espectacle multicultural.
De ben segur que en aquestes comunitats es va iniciar un procés cultural de construcció d'una nova llengua a mig camí entre l'iber i el llatí. D'altra banda, gràcies a la sovintejada presència de comerciants, d'esclaus i de tropes de mercenaris de tots els racons de la perifèria de l'imperi romà, les tres ciutats oferien un espectacle multicultural.
Tampoc se sap gaire bé si la majoria dels veïns eren propietaris o llogaters, però podem intuir que hi hauria un segment important de propietaris si tenim en compte que una de les perles més apreciades de la societat romana era l'existència dels banquers i dels crèdits, així com de les hipoteques i les societats mercantils. Els romans a l'hora de fer negocis no s'estaven de res i van inventar i legislar sobre tot un seguit de relacions mercantils i civils.
Els personatges més importants de l'alta economia romana eren els “negotiatores”, uns paios molt ben relacionats amb l'aristocràcia de Roma, tant que ells mateixos n'hi formaven part, i que exercien el control dels nous mercats oberts amb la colonització dels territoris verges.
Els “negotiatores” van fer veritables fortunes amb el comerç marítim a l'engròs, amb l'arrendament de recursos de propietat pública, com les mines i terres de conreu, i la construcció d'obres públiques i edificis de pisos.
Els “negotiatores” van fer veritables fortunes amb el comerç marítim a l'engròs, amb l'arrendament de recursos de propietat pública, com les mines i terres de conreu, i la construcció d'obres públiques i edificis de pisos.
Per últim, ens hem esforçat en esbrinar els preus dels lloguers, així com la quantitat a desemborsar per la compra d'un pis de primera o segona mà. Per desgràcia no hem sabut trobar anotacions pertinents a cap biblioteca o arxiu. També ens manca conèixer el cost d'una hipoteca i les seves condicions, concretament els interessos a pagar i el període d'amortitzacions.
Sobre el que no cal anar gaire lluny és en el tema dels embargaments. L'eficiència en l'execució del tràmit d'embargament era sorprenent en comparació a d'altres procediments judicials. L'acte d'embargar és tan antic com l'existència de la propietat. No recordo a on he llegit que s'ha guanyat molt, doncs en els orígens del tràmit d'embargament, el prestador, a més de procurar recuperar el capital amb interessos, et tallava el coll per allò de les molèsties ocasionades i el mal exemple que donava un morós.
Sobre el que no cal anar gaire lluny és en el tema dels embargaments. L'eficiència en l'execució del tràmit d'embargament era sorprenent en comparació a d'altres procediments judicials. L'acte d'embargar és tan antic com l'existència de la propietat. No recordo a on he llegit que s'ha guanyat molt, doncs en els orígens del tràmit d'embargament, el prestador, a més de procurar recuperar el capital amb interessos, et tallava el coll per allò de les molèsties ocasionades i el mal exemple que donava un morós.
La qüestió del clavegueram s'explica per la concentració de població i d'activitats econòmiques a les ciutats romanes, la qual cosa produïa una gran quantitat de deixalles i residus urbans de tota mena.
En els poblats ibers no feia falta tanta obra pública, eren poblacions de dimensions petites i agradables, amb una relativa qualitat de vida i moltes tasques les feien fora muralles, en el pla més proper o en el bosc situat a tir de pedra. En general, els ibers portaven una existència molt austera, amb un consum moderat, treballaven de sol a sol i feien força exercici físic.
En els poblats ibers no feia falta tanta obra pública, eren poblacions de dimensions petites i agradables, amb una relativa qualitat de vida i moltes tasques les feien fora muralles, en el pla més proper o en el bosc situat a tir de pedra. En general, els ibers portaven una existència molt austera, amb un consum moderat, treballaven de sol a sol i feien força exercici físic.
A prop de Bàrcino hi havia una vil·la de laietans molt trempats. Un mal dia van ser víctimes d'uns embargaments del tot injustos. D'altra banda, feia temps que estaven molt emprenyats per l'elevada taxa municipal sobre un clavegueram que no calia, com tanta obra pública que es fa per fer diners i no tant per cobrir necessitats. La seva venjança va ser terrible.
Van tenir una idea que els va fer famosos durant tota l'antiguitat i part de l'edat mitjana, a més de proporcionar-els-hi el nom de la vil·la:
Van tenir una idea que els va fer famosos durant tota l'antiguitat i part de l'edat mitjana, a més de proporcionar-els-hi el nom de la vil·la:
- Què nois, tots d'acord!? Ho fem?
- Per mi, Lumbreratis, totalment d'acord; però anem en compte, ho acabarem tots a les mines o a galeres.
- En Moerico i altres comerciants ibers s'encarregaran de comunicar-ho a tots els nostres compatriotes; viatjaran per les terres dels laietans, dels indigets, dels ceretans, dels cossetans i la resta de nacions ibers al llarg de tota la franja de la Mediterrània ibèrica i de les valls dels nostres rius i els convidaran a participar-hi. Com que no podem fer cartells, puix els romans coneixerien i avortarien les nostres intencions, utilitzarem sempre l'estratègia del boca-orella. Res de papers escrits. Si tenim èxit, més endavant convidarem als pobles cèltics i a totes les nacions víctimes dels romans.
- Aquest pla és ambiciós, Lumbreratis. Cal aconseguir la col·laboració de la gent d'altres poblats veïns nostres i planificar-ho tot molt bé i amb detall. Segurament és el primer cop que s'organitza una trobada internacional a casa nostra, amb la dificultat que ho hem de fer d'esquenes als nostres enemics més propers, concretament els romans que viuen a Bàrcino.
- Tens tota la raó, Moerico, però a mi em preocupa més els nostres propis i possibles errors i no tant els romans de Bàrcino, atès que es passen els dies de festa en festa i d'àpat en àpat.
- Bé, continuem. L'Espavilati s'ocuparà d'aconseguir tots els recursos materials necessaris per construir l'escenari, fabricar els seients i les taules, així com edificar un allotjament d'emergència on poder refugiar-se en cas de pluja.
- La Isona té la missió de planificar i executar tota la logística dels serveis d'hoteleria, principalment la cuina, amb l'elaboració d'una carta de plats de la nostra cultura ibèrica, d'acord a les necessitats, gustos i categoria dels convidats i públic assistent.
- Si m'ho permeteu, companys, com a dona responsable de la cuina, us puc fer cinc cèntims sobre el què hauríem d'oferir als nostres distingits visitants. Com a entrants, pernil i assortiment d'embotits i fumats. Amb relació als primers plats, cereals i llegums cuinats a la ibèrica.
A continuació, com a segons plats, carn en tuf o passada i molt cuita, feta al forn o en graelles de ferro o fang, cuinada amb greix de porc, res d'oli. Carn roja pels caps de tribu i nobles. Oferta de fregits i sofregits. Pa rodó sense llevat. Salsa de garum elaborat a la laietana. Alls, seves, pomes i peres dels nostres horts.
Àpats de pobre pels assistents amb pocs recursos econòmics, com plats de peix i marisc de les nostres platges. Cervesa a dojo, res de vi. Llet i farinetes pels nens.
Per acabar, voldria afegir que algú hauria de vigilar que no entrés oli i vi, així com qualsevol altre producte romà. Crec que no us he de recordar que es tracta d'una jornada d'identitat nacional i no hi ha lloc per manifestacions culturals dels nostres enemics.
- Amb tot el respecte del món per la nostra distingida Isona, crec que aquesta dona s'està passant i en fa un gra massa. A mi m'agrada el vi i molts de vosaltres us heu emborratxat més d'un cop amb vi. D'altra banda, la meva dona també cuina amb oli i no és l'única del poblat que ho fa. Per tant, a molts dels nostres visitants també els hi agradaria plats a la romana.
- Moerico!!! Si vols plats a la romana te'n vas a Roma amb els teus amics comerciants romans i allà et fas un fart de vi i oli!!!
- Procura calmar-te, Isona! Ets una exaltada.
- I tu, Moerico, un botifler!!!
- Doncs tu, dona, ets una tanoca!
- Venut!!!
- Cap de fava!
- Prou!!! Vatua l'olla!! Voleu abandonar les vostres diferències i tornar a la feina! Jo, el Lumbreratis, com a cap que presideix aquesta assemblea de veïns del poblat, crec que hem d'aprofitar la trobada internacional que estem organitzant per fer país. Per tant, qui porti un àmfora de vi o d'oli, li engalto per barret!
D'altra banda, en Moerico també té, en part, raó, donat que per vendre millor els nostres productes bé que hem après el llatí i el grec i utilitzem la moneda romana. En qualsevol cas, aquesta és una festa ibera, no romana. Canviem de tema, l'Espavilati era l'encarregat de proposar un títol a la jornada.
- Il·lustres companyes i companys, ens cal un títol amb ganxo per la nostra activitat, us proposo: Concurs d'acudits sobre els romans. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Aprovat per unanimitat!
El concurs d'acudits tingué un èxit total, a cada trobada vingueren ibers de totes les comarques, a més de visitants d'altres indrets de més enllà de la frontera, concretament de la cèltica peninsular i de la Gàl·lia. Hi hagué acudits que van amenitzar les festes de tota l'Europa ocupada pels romans.
Un bon exemple és el següent acudit: Anem a la tenda de campanya del Cònsol Marc Porcini Brutis, il·lustre general i comandant en cap de les heroïnes i victorioses legions romanes que han ocupat el territori dels ibers. Els romans necessiten mà d'obra per les mines i les galeres, però no estan disposats a pagar salaris i organitzen la caça i captura d'ibers per esclavitzar i així obtenir treballadors de baix cost i sense càrregues socials.
- Cònsol! Un valent legionari que s'ha presentat voluntari per capturar ibers, us demana audiència.
- Feu passar immediatament a aquest guerrer que lluita per la grandesa de Roma.
El legionari entrà a la tenda de campanya del Cònsol. En Porcini Brutis i els seus col·laboradors no s'acaben de creure el que veuen. El soldat fa pena, va coix, brut, pràcticament nu, ple de fang i de sang. Malgrat això, l'observen amb detall i conserven la calma per allò de preservar la dignitat del legionari. El pobre desgraciat mostra blaus per tot el cos fruit de bastonades d'algun pastor de cabres i mossegades de gos d'atura a les cames i a les galtes del darrera.
A més, es veuen bonys en el cap, sang que raja pel nas, la boca i les orelles, i li manquen dents i queixals. Un vessament de sang brolla d'una ferida de destral d'algun llenyataire, o potser d'una altra eina de tall utilitzada per segar; li travessa el pit de dalt a baix, fins a la cintura, en diagonal, d'esquerra a dreta. L'home també pateix una fractura d'ossos en el braç dret ocasionada per un cop d'arada, un fragment d'os li sobresurt i emergeix per sobre la pell.
El desafortunat guerrer al servei de la divina Roma també exhibeix unes cames deformades per esgarrinxades, talls i les citades mossegades del gos. Per acabar el desagradable espectacle que ens ofereix el legionari, cal afegir inflamacions a les mans i dits trencats de les bastonades que van aturar. El Cònsol Marc Porcini Brutis, amb el cor encongit i totalment emocionat li diu a l'afligit legionari:
- Soldat de Roma! Estem molt orgullosos de tu, ets la viu imatge dels homes que han forjat la nostra República, lluitadors i valents fins a la mort, sacrificats i disciplinats, però amb aquestes circumstàncies tan adverses que mostren les teves greus ferides, no és gens prudent enviar-te a capturar ibers per treballar com a esclaus a les mines i galeres.
- Cònsol Porcini Brutis!! No vaig a capturar ibers.... En vinc !!!
Aquest acudit traspassà fronteres, els pobles de totes les nacions ibers i celtes d'Europa l'adaptaren a les seves conveniències i es convertí en una icona de la resistència pacífica contra l'invasor i ocupa romà.
El concurs fou convocat diversos cops al llarg de tres segles i mig, fins l'arribada dels pobles germànics, una colla de brètols que es van dedicar a tocar els nassos i fer la guitza als pacífics pobles de la Mediterrània. Els romans eren uns angelets al costat dels germànics.
Per finalitzar, cal dir que qui guanyava el concurs d'acudits rebia com a premi tres pernils més tota la cervesa que pogués beure al llarg de cinc dies. Com a reconeixement a la seva magnífica tasca, la vil·la que organitzava el concurs va rebre el nom que té actualment, donat que a tothom li va fer molta gràcia.
A més a més, la Isona va convertir-se en una emprenedora del sector de la restauració, obrí diversos restaurants de cuina tradicional ibera i la seva fama com a cuinera i empresària arribà a Roma i d'altres ciutats de l'imperi.
A tots els indrets de la Mediterrània, s'obriren restaurants de cuina tradicional de les més diverses cultures, i el foment de la gastronomia nacional fou un element més contra l'opressió dels pobles víctimes de la cobdícia dels romans.
5. Promociona't, ara pots!
Els romans podien beneficiar-se de quatre possibles vies de promoció personal i familiar, concretament la via econòmica, la via política comunitària local o provincial o imperial, la via militar i l'eclesiàstica. Totes elles oferien una teòrica igualtat d'oportunitats a l'hora de millorar la condició social i, en alguns casos, d'acumular una fortuna en el marc del poder polític i econòmic.
Hi havia oportunitats per a totes les classes socials, inclús pels esclaus, però sempre des d'un punt de partida més o menys fixat fins a un sostre limitat, segons la classe social; a excepció de l'aristocràcia que actuava sense sostre o límits. Dit d'una altra manera, com succeeix a qualsevol societat, hi havia activitats, càrrecs i accés a grans guanys econòmics que pertanyien en exclusiva a les classes altes.
Un cas prou conegut a les contrades dels ibers era el de Nummi Emilià Dextre, de Bàrcino, fill del bisbe Pacià, i vinculat a la família de l'emperador Teodosi. L'il·lustre Nummi Dextre arribà inclús a un dels càrrecs més ambicionats per la noblesa, el de Prefecte del Pretori de Roma.
Anant a l'altre extrem, un esclau podria ser promociona't si disposava de mèrits personals suficients i d'una excel·lent relació amb el seu amo, i a més, com element necessari i indispensable, una total i absoluta assimilació cultural i fidelitat a l'emperador i a l'estat.
A les províncies de l'imperi que originàriament tenien una altra llengua i cultura, no hi havia cap llei que obligués a ningú a aprendre llatí o a adoptar els costums dels romans. El problema, però, consistia en que l'actitud o el comportament d'un bàrbar o estranger o nadiu que intentava conservar la seva cultura i evitar l'assimilació a la cultura romana, li podia costar diners i/o perdre oportunitats de promoció, a més d'ensopegar constantment amb entrebancs per desenvolupar no poques activitats de la vida quotidiana, preferentment les relacionades amb l'activitat econòmica.
L'autor d'aquest relat ha tingut la xamba de traslladar-se al passat i obtenir una entrevista del cavaller Marc Cicerone Publi Oportunitis, cap del Servei Municipal de Promoció de la Joventut de la ciutat de Bètulo. Anem a fer el tafaner a aquesta oficina municipal per poder esbrinar com s'ho feien els joves romans, i d'altres no romans en procés d'aculturació i assimilació, per tenir èxit a la vida:
- Cavaller Publi Oportunitis, abans de res li he de donar les gràcies per concedir-me l'entrevista. Quin és l'objectiu d'aquest servei municipal que vostè dirigeix?
- Ajudar als joves a dissenyar el seu propi itinerari promocional per a convertir-se en ciutadans socialment útils a la suprema República de Roma i al nostre altíssim emperador.
- Quina classe de joves utilitzen el vostre servei?
- Hi ha de tot. Joves de classes baixes, esclaus o no, la prole dels menestrals o de treballadors del port; també en fan un bon ús els fills dels petits comerciants, amos de tallers o propietaris minifundistes, i d'altres de classes mitjanes; per últim, tenim grups de joves, joia de la nostra civilització, format pels nobles descendents dels notables de la ciutat i de les rodalies, fills de mercaders a l'engròs, de càrrecs municipals i regionals, o dels grans propietaris en general.
- Amb relació a les classes baixes, com veieu les possibilitats de que aquest servei els hi sigui realment útil?
- Els joves esclaus tenen un sol pensament: fugir i refugiar-se en el territori dels vascons, concretament a la valls pirinenques centrals i occidentals. Creuen que allà podran amagar-se i començar de nou. Per desgràcia tenen raó, puix les nostres legions no reben més que patacades i derrotes d'aquests irreductibles poblats. Per això, la majoria dels esclaus que venen aquí ho fan obligats pels seus amos, ni venen per gust ni voluntàriament. Amb aquestes condicions, pocs esclaus en treuen profit dels nostres consells i oferta d'oportunitats.
Pel que fa a fills de menestrals, treballadors del port, camperols i d'altres, la cosa millora, però tampoc n'hi ha per fer volar estels. Molts tenen pensaments i comportaments total i perillosament desviats, i veuen amb antipatia la civilització romana, malgrat que els seus pares insisteixin en que no hi ha una altra alternativa que acceptar l'ordre establert per Roma.
- Distingit cavaller, suposo que, malgrat aquesta perspectiva inicial tan poc positiva envers els joves de classes baixes, quelcom d'útil els hi podeu oferir.
- Evidentment! En primer lloc, els hi aconsellem que estudiïn llatí a nivell de comprensió oral. El nivell de comprensió oral és més que suficient per a desenvolupar-se com a membres de les classes baixes. Els hi diem que el llatí oral és la primera eina útil que necessiten per promocionar-se a la feina.
En segon lloc, els hi proposem una actitud de simpatia i comportament d'entrega a la causa de Roma i culte a l'emperador; això com a segona eina de promoció social. A continuació, afegim sessions de re-programació amb relació a les nostres lleis i costums, sobrevalorant tot allò que fa referència a la cultura romana i depreciar o desvirtuar la cultura nativa i primitiva dels ibers.
Tot això ho podríem sintetitzar amb la següent frase: “Vols promocionar-te?! Doncs el futur és Roma, la ibèrica solament és un passat a superar i oblidar”. A part, i a més a més d'aquestes sessions de reeducació, oferim feina a aquests joves de classes populars, concretament a la marina romana i a les legions, també els hi aconsellem registrar-se en el cens municipal.
Per acabar, i en el cas exclusiu dels esclaus, cal afegir les nostres propostes i lliçons per a resignar-se i per manifestar una actitud i un comportament de fidelitat total al seu amo, donat que és l'única manera que tenen per a ser lliures algun dia.
- Renoi, molt bé! Si m'ho permet anem ara a les classes mitjanes. Quins consells els hi doneu?
- Aquí la feina ja és més agraïda! Els joves de les classes mitjanes tenen un bon grapat d'opcions i oportunitats, si bé algunes depenen de la disponibilitat familiar de suficients recursos econòmics.
En primer lloc, insistim que aquests nois dominin el llatí a tots els nivells i l'oratòria, juntament amb coneixements de grec en alguns casos concrets de famílies amb relacions comercials a l'orient.
En segon lloc, proposem al jove i a la seva família l'elaboració d'una bona estratègia perquè el xicot faci un bon matrimoni.
- Carai! També feu d'agència matrimonial.
- No exactament, nosaltres solament tenim uns bons experts en aliances matrimonials, uns experts que fan d'assessors i aconseguim que, les famílies d'aquests joves usuaris dels nostres serveis, millorin el seu capital relacional fent amistat amb notables d'altres ciutats, a més de la nostra, o entrant a formar part de la clientela política d'un noble patrici, entre d'altres estratègies.
Com a resultat final tenim l'arranjament d'un bon matrimoni del jove, una aliança amb una altra família que els hi permet augmentar el potencial d'oportunitats de feina del nostre jove usuari.
- I quines oportunitats de feina hi ha?
- La compra de càrrecs! Tenim llistats de càrrecs disponibles i pendents de ser ocupats, concretament es poden adquirir càrrecs de magistratures urbanes; també hi ha disponibilitat de càrrecs eclesiàstics locals i ser membre dels sacerdoci municipal; i si hi ha força diners, inclús poden adquirir algun càrrec provincial.
En molts casos, però, aquests joves continuen les activitats econòmiques o professionals dels seus pares i l'únic que els hi hem de dir és que han d'associar-se a un col·legi professional i que aconsegueixin ser membres de l'ordre eqüestre. El col·legi professional i l'ordre eqüestre són uns bons instruments promocionals.
- Quins altres consells els hi doneu a aquests joves de classes mitjanes?
- Relacionar-se amb els notables locals i provincials, participar en el culte imperial, practicar l'obediència a les lleis de Roma i que quan tinguin fills procurin que aquests tinguin interès per les carreres administratives, polítiques, eclesiàstiques i militars. Això sí que és un bon futur!
- Realment estic impressionat de tot el que m'esteu dient. Si les classes mitjanes gaudeixen de totes aquestes oportunitats promocionals, què em dieu del fills de les classes altes?
- Ui, aquests joves ho tenen molt bé! Com es diu popularment, han nascut amb la flor al cul. Pel que fa a coneixements acadèmics, han de procurar destacar en llatí, grec, oratòria i dret públic. Aconsellem als pares que els hi comprin càrrecs de magistratures provincials i imperials; nosaltres els hi facilitem aquesta tasca. Juntament amb el càrrec, és molt convenient ser membre de l'ordre senatorial, la qual cosa no és gens fàcil.
- I per superar aquesta dificultat, en què els podeu ajudar?
- Els hi facilitem contactes per utilitzar la carrera militar o la carrera política o l'eclesiàstica per a fer fortuna i comprar algun latifundi, un cop el nostra jove, que ja no serà tan jove, sigui un latifundista, li serà més accessible formar part de l'ordre senatorial.
- Hi ha altres oportunitats de fer diners i accedir a càrrecs imperials?
- Evidentment! Les classes altes compten amb estratègies promocionals exclusives com l'enriquiment per la via d'aliances familiars i herències, la conspiració política, la usurpació de càrrecs, la corrupció i el botí de guerra. Una estratègia per aconseguir el suport popular i obtenir un alt càrrec és la d'organitzar festes i banquets públics, així com jocs en el marc d'una política de pa i circ.
Per finalitzar, caldria citar com a element de promoció el vetllar pel culte a l'emperador; cal fer-ho públicament i amb un gran cerimonial: com més pompa, millor. A més de destacar a l'hora d'exigir a les classes mitjanes i populars una absoluta fidelitat a Roma i a l'ordre establert.
- Cavaller Marc Publi Oportunitis, moltes gràcies per la seva informació. Crec que he après molt i obriré un despatx per assessorar als joves i fer la primera moneda de plata.
- Cavaller Publi Oportunitis, abans de res li he de donar les gràcies per concedir-me l'entrevista. Quin és l'objectiu d'aquest servei municipal que vostè dirigeix?
- Ajudar als joves a dissenyar el seu propi itinerari promocional per a convertir-se en ciutadans socialment útils a la suprema República de Roma i al nostre altíssim emperador.
- Quina classe de joves utilitzen el vostre servei?
- Hi ha de tot. Joves de classes baixes, esclaus o no, la prole dels menestrals o de treballadors del port; també en fan un bon ús els fills dels petits comerciants, amos de tallers o propietaris minifundistes, i d'altres de classes mitjanes; per últim, tenim grups de joves, joia de la nostra civilització, format pels nobles descendents dels notables de la ciutat i de les rodalies, fills de mercaders a l'engròs, de càrrecs municipals i regionals, o dels grans propietaris en general.
- Amb relació a les classes baixes, com veieu les possibilitats de que aquest servei els hi sigui realment útil?
- Els joves esclaus tenen un sol pensament: fugir i refugiar-se en el territori dels vascons, concretament a la valls pirinenques centrals i occidentals. Creuen que allà podran amagar-se i començar de nou. Per desgràcia tenen raó, puix les nostres legions no reben més que patacades i derrotes d'aquests irreductibles poblats. Per això, la majoria dels esclaus que venen aquí ho fan obligats pels seus amos, ni venen per gust ni voluntàriament. Amb aquestes condicions, pocs esclaus en treuen profit dels nostres consells i oferta d'oportunitats.
Pel que fa a fills de menestrals, treballadors del port, camperols i d'altres, la cosa millora, però tampoc n'hi ha per fer volar estels. Molts tenen pensaments i comportaments total i perillosament desviats, i veuen amb antipatia la civilització romana, malgrat que els seus pares insisteixin en que no hi ha una altra alternativa que acceptar l'ordre establert per Roma.
- Distingit cavaller, suposo que, malgrat aquesta perspectiva inicial tan poc positiva envers els joves de classes baixes, quelcom d'útil els hi podeu oferir.
- Evidentment! En primer lloc, els hi aconsellem que estudiïn llatí a nivell de comprensió oral. El nivell de comprensió oral és més que suficient per a desenvolupar-se com a membres de les classes baixes. Els hi diem que el llatí oral és la primera eina útil que necessiten per promocionar-se a la feina.
En segon lloc, els hi proposem una actitud de simpatia i comportament d'entrega a la causa de Roma i culte a l'emperador; això com a segona eina de promoció social. A continuació, afegim sessions de re-programació amb relació a les nostres lleis i costums, sobrevalorant tot allò que fa referència a la cultura romana i depreciar o desvirtuar la cultura nativa i primitiva dels ibers.
Tot això ho podríem sintetitzar amb la següent frase: “Vols promocionar-te?! Doncs el futur és Roma, la ibèrica solament és un passat a superar i oblidar”. A part, i a més a més d'aquestes sessions de reeducació, oferim feina a aquests joves de classes populars, concretament a la marina romana i a les legions, també els hi aconsellem registrar-se en el cens municipal.
Per acabar, i en el cas exclusiu dels esclaus, cal afegir les nostres propostes i lliçons per a resignar-se i per manifestar una actitud i un comportament de fidelitat total al seu amo, donat que és l'única manera que tenen per a ser lliures algun dia.
- Renoi, molt bé! Si m'ho permet anem ara a les classes mitjanes. Quins consells els hi doneu?
- Aquí la feina ja és més agraïda! Els joves de les classes mitjanes tenen un bon grapat d'opcions i oportunitats, si bé algunes depenen de la disponibilitat familiar de suficients recursos econòmics.
En primer lloc, insistim que aquests nois dominin el llatí a tots els nivells i l'oratòria, juntament amb coneixements de grec en alguns casos concrets de famílies amb relacions comercials a l'orient.
En segon lloc, proposem al jove i a la seva família l'elaboració d'una bona estratègia perquè el xicot faci un bon matrimoni.
- Carai! També feu d'agència matrimonial.
- No exactament, nosaltres solament tenim uns bons experts en aliances matrimonials, uns experts que fan d'assessors i aconseguim que, les famílies d'aquests joves usuaris dels nostres serveis, millorin el seu capital relacional fent amistat amb notables d'altres ciutats, a més de la nostra, o entrant a formar part de la clientela política d'un noble patrici, entre d'altres estratègies.
Com a resultat final tenim l'arranjament d'un bon matrimoni del jove, una aliança amb una altra família que els hi permet augmentar el potencial d'oportunitats de feina del nostre jove usuari.
- I quines oportunitats de feina hi ha?
- La compra de càrrecs! Tenim llistats de càrrecs disponibles i pendents de ser ocupats, concretament es poden adquirir càrrecs de magistratures urbanes; també hi ha disponibilitat de càrrecs eclesiàstics locals i ser membre dels sacerdoci municipal; i si hi ha força diners, inclús poden adquirir algun càrrec provincial.
En molts casos, però, aquests joves continuen les activitats econòmiques o professionals dels seus pares i l'únic que els hi hem de dir és que han d'associar-se a un col·legi professional i que aconsegueixin ser membres de l'ordre eqüestre. El col·legi professional i l'ordre eqüestre són uns bons instruments promocionals.
- Quins altres consells els hi doneu a aquests joves de classes mitjanes?
- Relacionar-se amb els notables locals i provincials, participar en el culte imperial, practicar l'obediència a les lleis de Roma i que quan tinguin fills procurin que aquests tinguin interès per les carreres administratives, polítiques, eclesiàstiques i militars. Això sí que és un bon futur!
- Realment estic impressionat de tot el que m'esteu dient. Si les classes mitjanes gaudeixen de totes aquestes oportunitats promocionals, què em dieu del fills de les classes altes?
- Ui, aquests joves ho tenen molt bé! Com es diu popularment, han nascut amb la flor al cul. Pel que fa a coneixements acadèmics, han de procurar destacar en llatí, grec, oratòria i dret públic. Aconsellem als pares que els hi comprin càrrecs de magistratures provincials i imperials; nosaltres els hi facilitem aquesta tasca. Juntament amb el càrrec, és molt convenient ser membre de l'ordre senatorial, la qual cosa no és gens fàcil.
- I per superar aquesta dificultat, en què els podeu ajudar?
- Els hi facilitem contactes per utilitzar la carrera militar o la carrera política o l'eclesiàstica per a fer fortuna i comprar algun latifundi, un cop el nostra jove, que ja no serà tan jove, sigui un latifundista, li serà més accessible formar part de l'ordre senatorial.
- Hi ha altres oportunitats de fer diners i accedir a càrrecs imperials?
- Evidentment! Les classes altes compten amb estratègies promocionals exclusives com l'enriquiment per la via d'aliances familiars i herències, la conspiració política, la usurpació de càrrecs, la corrupció i el botí de guerra. Una estratègia per aconseguir el suport popular i obtenir un alt càrrec és la d'organitzar festes i banquets públics, així com jocs en el marc d'una política de pa i circ.
Per finalitzar, caldria citar com a element de promoció el vetllar pel culte a l'emperador; cal fer-ho públicament i amb un gran cerimonial: com més pompa, millor. A més de destacar a l'hora d'exigir a les classes mitjanes i populars una absoluta fidelitat a Roma i a l'ordre establert.
- Cavaller Marc Publi Oportunitis, moltes gràcies per la seva informació. Crec que he après molt i obriré un despatx per assessorar als joves i fer la primera moneda de plata.
6. Donar a cadascú allò que és seu
Diuen els historiadors i els juristes que Roma destacava pel seu dret, afirmen que la legislació romana sobre dret públic i dret privat articulava un cos de lleis molt superior i avançat amb relació a altres pobles de l'antiguitat.
No seré jo, l'autor d'aquests relats curts, qui posi en dubte l'obra de distingits mestres de la història i del dret. En el meu entendre, però, crec que és arriscat analitzar i treure conclusions a partir d'uns elements totalment aïllats de la resta de la realitat que formava la complexa civilització romana.
Les lleis de Roma eren perfectament compatibles amb el dret de conquesta, és a dir, el botí de guerra, l'espoli dels recursos dels vençuts, i l'esclavatge dels derrotats; també eren compatibles amb la corrupció i la impunitat del patriciat amb càrrecs públics, així com amb una pressió fiscal que esdevingué asfixiant a partir del segle III d.C.
A més a mes, progressivament s'accentua un oblit interessat pels valors de la República de Roma que parlaven de representativitat i poders controlats o equilibrats o limitats. A poc a poc, es va construir una societat formiguer dirigida per l'emperador i la seva cort.
Em pregunto què hi havia de pitjor en les costums i normatives legals d'altres pobles del Mediterrani. Sé que no hi ha resposta, puix d'allò que en gran mesura desconeixen juristes i historiadors no permet ni escriure llibres ni formular opinions. Resulta més fàcil utilitzar les úniques fonts escrites de que disposem, és a dir, las dels vencedors. Com si fossin de fiar!
Una màxima del dret romà sentenciava “donar a cadascú allò que és seu”. Òbviament, tot era d'ells després d'una victoriosa ocupació militar. Les principals fonts de recursos, com les mines, passaven a ser propietat de l'estat, així com les terres altament productives. Altres recursos de menor importància eren repartits entre comandaments i soldats.
Els pobles que van poder evitar l'enfrontament militar eren objecte d'extorsió impositiva i pagaven a Roma per la pau, una pau molt cara. Amb els anys, s'obligà a molts a abandonar les ciutats i refugiar-se en el camp per evitar la forta pressió fiscal. L'estat romà era car com a conseqüència d'un constant augment de la despesa pública, de l'elevat cost de la cort de l'emperador, de la burocràcia provincial i de l'exèrcit.
Les institucions publiques eren un niu de corrupció i utilitzades per l'enriquiment personal dels nobles patricis. Molts ciutadans no van tenir l'oportunitat de fugir, atrapats pels deutes i les autoritats, es van veure forçats a contractar-se com a esclaus per evitar la presó, el treball a les mines o anar a galeres.
Les institucions publiques eren un niu de corrupció i utilitzades per l'enriquiment personal dels nobles patricis. Molts ciutadans no van tenir l'oportunitat de fugir, atrapats pels deutes i les autoritats, es van veure forçats a contractar-se com a esclaus per evitar la presó, el treball a les mines o anar a galeres.
En definitiva, ésser esclau, súbdit o ciutadà de l'estat romà mai va ser cap ganga, com ens volen fer creure aquells que ens diuen que gràcies als romans tenim ciutats, ajuntaments, clavegueres i una llengua derivada del llatí, i per tant ens vam beneficiar d'una civilització molt superior a la d'altres pobles de la Mediterrània. Com si pobles com els ibers no tinguessin res de bo i de profit que oferir.
Tornant a la pressió fiscal, cal dir que hi havia excepcions, concretament la noblesa, principalment la noblesa que formava la cort de l'emperador, doncs, sovint se'ls hi concedia l'exempció d'impostos, a més de gaudir d'importants i ben pagats càrrecs públics.
Els romans van inventar allò de que els rics no paguen impostos, a més de l'amiguisme i l'articulació de clienteles polítiques. D'altra banda, quantioses rendes derivades de recursos públics anaven a formar part del patrimoni personal i familiar dels notables patricis.
Els romans van inventar allò de que els rics no paguen impostos, a més de l'amiguisme i l'articulació de clienteles polítiques. D'altra banda, quantioses rendes derivades de recursos públics anaven a formar part del patrimoni personal i familiar dels notables patricis.
Tot això s'ho mirava la plebs bocabadada, una plebs somniadora i creguda que algun dia ella també podria beneficiar-se del corrupte pastís de les altures; mentrestant, es limitava a odiar els patricis i a envejar la seva sort. Els més odiats eren els publicans o recaptadors d'impostos; eren les bèsties negres del règim. El poble descarregava sobre ells tot el ressentiment, puix parlar malament de l'emperador era durament castigat.
Anem a un taller propietat d'un menestral argenter del segle IV d.C. L'empleat d'un publicà acaba d'entrar al taller de l'argenter Sètabi:
- Vaja, un altre cop per aquí! Ja sé que sou l'empleat del publicà i que el vostre amo té molt poder, quasi tant com el governador, però encara no puc pagar els impostos que em reclameu. La darrera pujada sobtada de càrregues fiscals ha estat excessiva i tenia anteriors compromisos adquirits amb una fiscalitat impositiva inferior. Torneu, si us plau, a la primera lluna de la tardor.
- Menestral Sètabi! No podem esperar tant. Jo solament sóc un empleat del noble Claudi Cornelià Silvà, arrendatari de les rendes públiques de l'estat a la província de la Tarraconense. Has d'entendre que el meu noble senyor intenta cobrar i recuperar els diners d'un arrendament que ja ha satisfet i abonat a les autoritats provincials.
Ell sempre procura recaptar els tributs i obtenir un benefici, de la mateixa manera que ho fa amb l'arrendament de l'explotació econòmica de les mines i pedreres propietat de Roma. Si tu no li pagues, ell perd diners.
- I d'on voleu que els tregui aquests diners! En aquest moment no els tinc. Els tindré més endavant, quan cobri dels meus clients.
- Em sap molt greu, però si no pagueu, el meu noble senyor no tindrà més remei que embargar les vostres propietats, és a dir, el taller i les eines, així com qualsevol cosa de valor que tingueu.
- I què en fareu del meu taller? Ningú us donarà gran cosa en aquests moments de crisi, tot s'està devaluant. Avui dia, les propietats no valen gran cosa, puix ningú compra, perquè ningú té diners. Tot el diner el té l'estat romà, és a dir, l'emperador.
- Menestral! Teniu una opció prou utilitzada per altres artesans i petits propietaris de terres: signeu un contracte d'esclavatge per a vos i la vostra família en favor d'un notable de la província. Aquest notable us facilita els diners per pagar els impostos i solament haureu d'estar al servei del noble durant uns pocs anys, els suficients per saldar les vostres obligacions amb l'estat.
- Us heu begut l'enteniment, quines garanties tinc que aquestes obligacions no aniran augmentant any rere any?
- Ni jo ni el meu noble senyor us podem donar cap garantia de res, no estem dins de la pell del diví emperador. A més, vivim moments difícils, inclús han tancat molts tallers de pelleteria, teixits, roba i eines de tall.
A més, molts terrissaires han abandonat el seu ofici i s'han contractat com a camperols. Famílies que consumien carn cada dia, ara s'han habituat als àpats de pobres a base de farinetes i peix. L'únic comerç que no pateix la crisi és el de la venda d'esclaus, d'instruments musicals i d'altres articles de luxe, com els que tu fabriques.
- I a mi de què en serveix fabricar articles de luxe si no us puc pagar els impostos?
- Tu ets un bon menestral argenter, domines bé l'ofici de treballar la plata i l'or. Ets un excel·lent entallador i gravador.
- Doncs, tu i el noble Claudi Cornelià, ho hauríeu de tenir en compte. A més, sóc un artesà molt respectat per la comunitat, les meves peces d'argenteria es venen a Roma i altres ciutats de l'imperi. No em podeu embargar. Cal trobar una solució. Per això us demano un ajornament per pagar el meu deute.
- Mireu artesà, la solució us la dono jo mateix. Us faig una proposta que ja la porto escrita: un conveni on li concediu al meu noble senyor l'exclusiva comercialització de tota la vostra producció. Vós ho fabriqueu i ell ho ven, i us repartiu els beneficis a meitats iguals. Ell té socis a Roma, a Milà i a Bizanci que facilitaran la venda a canvi d'una comissió a carregar en el preu final del producte. D'altra banda, ens oblidem dels deutes amb l'estat, puix els papers es perden.
- Tot això pot estar molt bé, empleat del noble Cornelià, però exigeix una forta inversió en la compra de plata i or per fabricar les peces d'argenteria, un diner del qual no disposo en aquests moments.
- No és cap problema, estimat argenter! Ja t'he dit que el noble Claudi Cornelià Silvà explota mines de l'estat en règim d'arrendament. A més, també té fàcil accés a subhastes de metalls preciosos procedents d'embargaments.
Cal dir, però, que poden sorgir dificultats amb relació a l'or, puix aristòcrates latifundistes l'estan comprant i acumulant per poder pagar a tropes de mercenaris, per quan sigui menester reprimir les revoltes d'esclaus i homes lliures que tant sovintegen en els nostres dies.
Cal dir, però, que poden sorgir dificultats amb relació a l'or, puix aristòcrates latifundistes l'estan comprant i acumulant per poder pagar a tropes de mercenaris, per quan sigui menester reprimir les revoltes d'esclaus i homes lliures que tant sovintegen en els nostres dies.
-Mmm ... d'acord, amic meu! Accepto la vostra proposta d'associar-me amb el teu amo. El que s'ha de fer per treballar i conservar una mica de dignitat !!!
© Raül Blesa Arcarons
© Raül Blesa Arcarons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Hola! Pots deixar el teu comentari. Moltes gràcies, Raül Blesa.