Pàgina 13 "L'autisme crònic"

© Raül Blesa Arcarons

Relats:

35. Les notícies del regne
36. El Conservador de la “Verdad” Universal
37. El cacic, un ofici amb passat, present i futur

35. Les notícies del regne

Som a la plaça Major, des d'una tarima, i assegut en una cadira, el pregoner de sa Majestat la reina Isabel II, es disposa a llegir les notícies del dia a tots els assistents presents a la plaça:


“Bona tarda, Madrid! Són les 14 hores, les dues de la tarda a Canàries, d'avui set de maig de 1852. Fa un temps de primavera. Sant Concentrador del Totpoder i Santa Úrsula de la Tradició Irrenunciable. Els hi parla en Obdúlio Bocagrossa. Passem a les notícies del dia.

A primera hora del matí, la reina Isabel II ha assistit a una missa a la capella privada del Palau Reial. La missa s'ha ofert per les poques ànimes de la noblesa residents en el purgatori. El confessor de sa Majestat ens ha dit que les ànimes de la noblesa que gaudeixen del purgatori són una prioritat del seu reialme, donat que poca cosa poden fer per les nombroses ànimes dels nobles que estan a l'infern. En qualsevol cas, - ens continua dient el confessor de la nostra reina - hi ha negociacions amb el Maligne per ampliar els espais habilitats per a la noblesa i solucionar el greu problema de l'habitatge dels nobles en el món de les ànimes amb pecats mortals.

Això és ben curiós, els pobres no troben casa a la Terra i els nobles no en troben a l'infern, i tot per excés d'efectius d'ànimes perverses i pecaminoses entre l'aristocràcia, els especuladors de l'economia financera, els fabricants d'armes, latifundistes i oligarquies en general. Penseu que mentre el paradís disposa d'espais il·limitats per atendre les ànimes del poble, l'infern solament disposa d'un parell o tres de deixalleries de volum més que limitat. El Maligne porta segles protestant davant de les Altures per aquesta discriminació que, segons afirma, és del tot injustificable, puix, al cap i a la fi, l'infern fa un servei públic.

Acabada la missa, la reina ha compartit el seu esmorzar amb l'Excel·lentíssim Ambaixador del Regne Unit de la Gran Bretanya. L'ambaixador li ha tramès a Isabel II els millors desitjos de part del poble anglès, escocès, gal·lès i irlandès. L'ambaixador li ha explicat a la reina on era Gal·les, davant de la seva sorpresa en observar que sa Majestat Isabel II confonia Gal·les amb la Gàl·lia. L'ambaixador ha felicitat a la nostra reina pels magnífics i florits jardins reials de Palau i d'altres indrets de Madrid. La nostra Benefactora li ha contestat que la jardineria, de sempre, ha estat en els primers llocs de la seva agenda política.

A les 12 hores del migdia, el rei-consort, el ministre de Governació i el ministre de Justícia, han tornat de la seva habitual cacera pels boscos de la Casa Reial. Sa Majestat el rei-consort ha comentat la progressiva escassetat de cacera deguda a activitats furtives d'una colla de brètols que roben les propietats de la reina.

El ministre de Governació atribueix el problema a canvis en el medi ambient que perjudiquen la reproducció de les bestioles i animalots del bosc. De tothom són conegudes les greus i profundes diferències polítiques entre el rei-consort i el ministre de Governació pel fet de la manca de peces de caça en els boscos. Sa Majestat ho considera un delicte de caçadors furtius i el ministre una conseqüència del canvi climàtic. El nostre govern dedica les millors hores a discutir sobre aquest problema que pateix el regne de sa Majestat Isabel II.

En una roda de premsa posterior, el ministre de Governació ha informat d'un augment d'efectius de vigilància en els boscos de la reina, mentre el ministre de Justícia ens ha anticipat la notícia d'un proper acord del govern de sa Majestat per endurir les penes de presó i sancions econòmiques per castigar els caçadors furtius. Aquest acord vindrà acompanyat d'una reordenació del territori per poder ampliar els espais disponibles de cacera en exclusivitat de la Casa Reial. D'aquesta manera, els nostres distingits dirigents del país veuran premiats els seus esforços per millorar el benestar del poble.

De tots és sabut que la dieta de la noblesa exigeix incloure la carn. Els àpats amb carn són de primera necessitat pels nostres dirigents, un plat habitual de la seva dieta alimentària diària, per poder complir adequadament amb els seus deures al servei de la pàtria. El poble en té més que suficient amb els cereals i els llegums per realitzar les seves activitats subalternes de 15 hores cada dia, de dilluns a diumenge.

El príncep hereu de la corona dinarà amb els seus companys d'estudis. Serà tot un important dinar de treball per organitzar la visita anyal a un barri obrer de la capital. Enguany, però, el ministre de Governació distribuirà paraigües i gavardines entre aquests il·lustres joves per a protegir-se millor de la pluja d'ous i verdures diverses amb que alguns veïns desagraïts reben la comitiva.

A mitja tarda, i en el Saló de Palau dedicat a les Glòries del Passat, hi haurà una recepció oficial de la família reial atorgada a les reials institucions de caritat del regne, popularment conegudes pel poble de Madrid com Can Pedaç. L'objectiu de la trobada és enllestir una jornada per recaptar donatius per la construcció d'un col·legi correccional per a dones de mal viure i els seus fills.

Per finalitzar, aquesta nit hi haurà un sopar amb la presència de la reina i del rei-consort, de la mare de la reina i consort, i diversos ministres, amb els grans homes de negocis del regne com a convidats d'honor. Els membres de la Casa Reial i alguns dels nostres ministres, rebran obsequis de les empreses de les nostres distingides personalitats del sector financer, de la construcció d'obres públiques, de la gestió dels monopolis comercials i de l'aristocràcia latifundista. El lliurament de regals és un merescut premi a la col·laboració de la família reial i del govern de sa Majestat per facilitar la prosperitat econòmica dels assistents a l'acte. Fins aquí les notícies. Bona tarda a tothom.”


Durant el regnat d'Isabel II (1833-1868), els poders tradicionals de l'antic règim van enfortir i ampliar el seu domini polític i econòmic, malgrat els canvis en l'estructura de l'estat i la nova imatge suposadament liberal. La Constitució de 1845 va permetre que un partit polític de perfil conservador s'instal·lés en el poder i rebutgés qualsevol reforma democràtica, el poc liberalisme existent fou aigualit per l'exercici autoritari del poder i la impunitat de que gaudia. I tot això, en el marc d'una evident barreja entre la política i els negocis privats.

Els escàndols financers i la censura de premsa van ser molt habituals. La construcció de ferrocarrils destacà en aquest espai de negocis poc clars. La xarxa ferroviària va convertir-se en una negociació gens transparent de concessions en favor de promotors i constructors, a més de posteriors arrendaments o compra-venda de línies, en part sense licitacions prèvies.

D'altra banda, i com a contrast del que acabem de dir sobre els negocis entre personatges de la cort, hi havia un menyspreu per l'economia productiva; un desdeny pel treball i l'esforç de la burgesia industrial i comercial de la perifèria del regne; una total indiferència amb relació a les justes reivindicacions dels treballadors i dels camperols, col·lectius durament reprimits quan protestaven; i la política realment liberal, la justícia, l'educació, la sanitat, etcètera, eren les grans oblidades i menystingudes; això sí, amb el maquillatge d'una imatge políticament moderna.

Amb tot el que succeïa, les oligarquies reforçaven l'estat com a negoci i a Espanya com a finca privada en benefici d'uns pocs.

36. El Conservador de la “Verdad” Universal

A Espanya sempre ha estat un ofici perillós exercir l'educació acadèmica des dels valors de l'humanisme i del racionalisme. La docència ha estat una professió, o vocació, víctima de l'immobilisme, la intolerància i la ignorància. Malgrat que ja fa segles que les revolucions liberals van abolir el monopoli de la veritat, quan s'intenta introduir noves idees o pedagogies innovadores i progressistes, l'espasa del poder procura, en primer lloc, desprestigiar-les; si no ho pot fer, i en segon lloc, criminalitzar-les, anunciant mals i desgràcies; i, per finalitzar, legislar per evitar, frenar o reconduir el missatge progressista i humanista, i les seves conseqüències.

El catedràtic de metafísica Julián Sanz del Río, i altres col·legues seus de la Universitat de Madrid, van ser perseguits i sancionats durant el regnat d'Isabel II, acusats de divulgar i defensar idees que molestaven a les autoritats. Van perdre les seves càtedres i se'ls hi va fer la punyeta durant anys i panys. El seu pecat va ser l'intent d'aportar un xic de coneixement i de sentit comú a l'Espanya del segle XIX.

A continuació, un típic text immobilista del segle XIX:

“Des de la redacció d'aquest il·lustre diari “El Conservador de la Verdad Universal”, gloriós exemple de premsa informativa i de fidelitat a les nostres tradicions mil·lenàries, lleials a la monarquia, i addictes i devots de l'ordre polític vigent, restem sorpresos i a la vegada indignats per les agosarades pretensions de quatre descervellats catedràtics de la Universitat de Madrid. Segons diuen, intenten renovar intel·lectualment a Espanya i així apropar-nos a una suposada modernitat europea, concretament amb relació a l'ètica política i a la pedagogia educativa.

Afirmen que han anat a la recerca d'un corrent de pensament dins del liberalisme, un corrent propulsor d'un procés regenerador d'Espanya, com si la nostra pàtria necessités d'idees estrangeres per a canviar quelcom que diuen cal millorar. Però quina bogeria! Aquí no cal millorar res, Espanya va bé!

Aquests catedràtics poca-soltes no s'avergonyeixen quan diuen seguir les idees d'un filòsof alemany, dit Krause, fill d'un ministre protestant, que destaca per defensar l'autonomia de l'ésser humà en aspectes com la ciència i l'educació, i que reivindica la igualtat de drets entre l'home i la dona. Quina bestiesa!

Aquests agosarats aventurers de les aules, critiquen l'activitat acadèmica dels nostres docents i aposten per una educació natural basada en l'experiència personal de l'alumne, uns alumnes que ara resulta són els protagonistes en el procés del coneixement-aprenentatge, adjudicant a mestres i professors un paper secundari. On s'ha vist que l'alumne sigui més important que el docent!!

A més a més, aquests ximples exploradors de la ciència, aquests conqueridors del coneixement de pa sucat amb oli, són partidaris – i això sí que és fort – de la coeducació, amb la qual cosa volen dir nois i noies en una mateixa aula i aprenent el mateix. Quina animalada! Com si el gloriós destí universal dels sexes, en el marc de la pròpia vida de l'ésser humà creat per Déu, no els hi hagués assignat diferents destins a l'home i a la dona. El que està escrit, està escrit, i l'home no ho pot canviar!

Però si bé tot això que afirmen aquests maleïts catedràtics ja implica un gran perill per la nostra civilització, allò que més mal ens fa, i més perillós és, consisteix en la seva defensa del laïcisme, exigint la separació de l'església i l'estat, sota l'absurda pretensió que cal garantir la llibertat de consciència per exercir i gaudir de la llibertat individual. Ridícul!!! Com si no tinguéssim llibertat en el nostra marc institucional.

Des d'aquesta redacció volem reafirmar la nostra oposició a aquestes idees i demanem a les nostres autoritats que reforcin el control centralitzat de l'ensenyament, per evitar noves quimeres divulgades des de les aules de l'ensenyament públic. A més, cal que el sistema polític vigent, més el catolicisme i la monarquia, continuïn sent l'eix central i predominant de tot el saber acadèmic i científic, com així ha estat al llarg dels darrers segles.

No hem de permetre la tirania del laïcisme. Cal aplicar la Constitució i les lleis del Regne, per impedir la realització d'actes contraris a les normes de convivència que tradicionalment ens hem dotat per a protegir-nos del canvi.

Els nostres lectors no poden oblidar fets tan importants com que ja tenim 53 instituts de secundària amb 10.000 alumnes, i 10 universitats amb uns 6.000 alumnes, la meitat estudiant dret. A més, ja disposem de 56 biblioteques públiques, dotades amb un volum d'entre uns 60 i 900 llibres.

Aquestes darreres quantificacions de la nostra magnífica realitat educativa, corresponen a xifres de l'any passat, és a dir, 1850. Són encara més excel·lents si tenim en compta que la gran majoria de la població espanyola viu en el camp, i es dediquen a tasques agrícoles i ramaderes que no exigeixen instrucció de cap mena, a l'igual que tampoc cal instruir als obrers. 

Aquesta és la raó del perquè hi ha més de sis mil poblacions d'Espanya sense escola, puix per treballar en el camp o en una fàbrica no els hi cal coneixements acadèmics. A més, l'esperança de vida d'un obrer o d'un peó camperol és molt baixa, per tant, invertir els nostres recursos en escoles i mestres per a súbdits de vida tan curta i feina de poca volada, seria dilapidar diners públics.

Signat, el director i tot l'equip de redacció del diari “El Conservador de la Verdad Universal”.

37. El cacic, un ofici amb passat, present i futur

El 29 de desembre de 1874, el general Martínez Campos va donar un cop d'estat, va ser el primer pas per liquidar les reformes liberals i democràtiques dels anteriors 6 anys i restaurar la monarquia, una corona que havia estat expulsada d'Espanya pel seu comportament contrari a qualsevol progrés polític, econòmic i social basat en el liberalisme i la democràcia. Amb la seva restauració, les oligarquies reproduïen els instruments i les injustícies de l'Antic Règim sota un maquillatge liberal. La borsa va tocar campanes i registrà pujades, mentre el poble anava a difunts.

Ajuntaments i Diputacions s'esforçaren a corre-cuita per posar els càrrecs sota el control dels addictes a la monarquia restaurada. Molts membres de la classe política van exercir el seu esport preferit: el canvi de camisa. Calia reverenciar i adorar als amos de la finca, no fos que perdessin la cadira i el sou. L'objectiu era continuar controlant el seu districte electoral, on exercien de cacics al servei del poder, malgrat la incoherència política que això suposava: saltar de servidors de la I República Espanyola a domèstics de la monarquia. Els cacics, i la seva clientela política, van tenir un paper cabdal a l'hora de manipular el procediment electoral i institucionalitzar el frau.

Anem a l'escola de cacics dels partits monàrquics:


“El “Centre de Formació l'Espavilat” organitza un curs per a polítics arribistes i venedors de fum. Al llarg del curs aprendran a dominar les tècniques per organitzar eleccions polítiques amb total garantia d'èxit. A més a més, el curs facilita l'aprenentatge d'habilitats socials per a construir una xarxa de col·laboradors d'absoluta fidelització als vostres interessos i objectius. 

Com ja sabeu, hem articulat un règim polític perfecte, té una imatge liberal i democràtica, i aparenta una monarquia constitucional homologable a qualsevol altra del món occidental. En realitat, però, continuem sent un règim controlat per les elits tradicionals i els anomenats ciutadans continuen sent súbdits.

Nosaltres tenim la ferma voluntat de proporcionar-vos l'oportunitat de formar part del règim i de viure a costa del treball dels altres. Tenim segles d'experiència en aquesta tasca d'espoliar i manipular tot allò que faci falta. El curs us permet formar part de l'aristocràcia política, és a dir, us facilita les eines per segrestar els interessos comuns, i canalitzar els beneficis públics envers els nostres interessos privats. El professorat del curs està format per distingits i experimentats polítics.

Abans de formalitzar la matrícula, teniu que contestar un test sobre el vostre comportament, una prova que té per finalitat observar la vostra idoneïtat per exercir el noble ofici de cacic, un ofici amb futur. Qui superi el test podrà formalitzar la inscripció juntament amb el pagament. Cal fer el pagament en efectiu, no s'accepten ni talons bancaris ni xecs. En acabar el curs, rebreu un certificat d'aprofitament que reconeix la vostra capacitat per burlar l'esperit de la llei i enganyar els ciutadans. El títol no és vàlid en estats democràtics, però sí en dictadures i monarquies bananeres o maquillades com la nostra”.

“Prova d'idoneïtat
Comportaments

Quan eres petit, amagaves o robaves les joguines de germans i amics?
SÍ       NO

Quan eres un adolescent, deies mentides sense posar-te vermell? SÍ       NO

Quan eres un jove, practicaves l'assetjament psicològic? SÍ       NO

Falsificaves les notes acadèmiques? SÍ       NO

Copiaves en els exàmens? SÍ       NO

Tiraves pedres i amagaves la mà? SÍ       NO

Extorsionaves a companys i els hi encarregaves els teus deures? SÍ       NO

Has fet de líder i has manipulat el grup? SÍ       NO

Has aconseguit llocs de treball mitjançant influències polítiques? SÍ       NO

Ninguneges els teus veïns? SÍ       NO

Has practicat la comptabilitat creativa? SÍ       NO

Has falsificat dades personals? SÍ       NO

Has enganyat a clients, o a treballadors, o a proveïdors o a accionistes? SÍ       NO

Has inflat el teu currículum i anotat estudis que no tens? SÍ       NO

Has practicat la morositat voluntària? SÍ       NO

Has manllevat diners a familiars i amics amb enganys? SÍ       NO

Li has fet propostes de moralitat dubtosa a inspectors d'hisenda o a socis? SÍ       NO

Creus que el poble és ignorant i incapaç de prendre decisions? SÍ       NO

Creus que el poble és fàcil de convèncer i d'enganyar? SÍ       NO

Creus que tothom és un bandarra? SÍ       NO

Et consideres un escollit per a ostentar el poder, vendre fum i fer diners? SÍ       NO

Creus que has nascut per arribar al capdamunt de tot? SÍ       NO

Barem per efectuar l'avaluació:

- Més d'un 75% de respostes positives: Molt bé! Admès en el curs. Ja pots matricular-te i abonar el seu import en efectiu.

- Entre un 60 i un 75% de respostes positives: Insuficient! Hauries de fer el nostre Curs d'Iniciació a Barrut i Pocavergonya i tornar-hi d'aquí uns 3 anys. No perdis l'esperança, en tres anys es poden fer moltes accions de moral distreta.

- Menys del 60% de respostes positives: Malament! Compra el nostre llibre “Menteix i fes la guitza”. Hi ha exercicis per deixar de ser un bon xicot i iniciar-se en el món dels llops. D'aquí a uns cinc anys ho podries tornar a intentar i convertir-te en un cacic d'èxit.

Els nostres cursos estan homologats per l'Organització Internacional de Lideratge Acaparador de Rendes (OILAR) i gaudeixen del reconeixement oficial de la Unió d'Estats No Democràtics (UDESNOD). “

Tornem al cop d'estat del General Martínez Campos. Amb presses s'accentuà la centralització de les decisions i s'organitzà la manipulació dels resultats de les urnes per garantir el control del poder polític en el marc d'unes suposades institucions liberals. Absolutament fals era tot allò que políticament semblava correcte, tot era pura aparença liberal i democràtica. Dos suposats partits liberals s'alternaven en el poder per a donar una imatge d'estat homologable a altres de l'entorn.

El govern feia la llista dels candidats a les eleccions, així com els retocs pertinents per assegurar la seva victòria electoral. Els governadors civils de cada província procuraven eliminar els obstacles mitjançant el re-disseny de districtes electorals i tota mena d'abusos de poder, com l'exclusió del cens a votants hostils, coaccions físiques i econòmiques, suborns, multes, la repressió en format d'expedients administratius i, inclús, l'ús de la força pública. 

La total i la més absoluta corrupció estava instal·lada en el poder. El frau electoral era sistemàtic i orquestrat a mida de les autoritats. No cal dir que gaudien d'impunitat. En el dia de les eleccions, i entre altres perles, destacava fer votar els difunts a favor del candidat del govern, uns difunts que prèviament havien estat llistats en el cens, o introduir paquets de vots a les urnes. També destaca la compra de vots, i la falsificació de les actes de l'escrutini i del cens.

Hi ha qui defineix el caciquisme com un sistema polític que falseja la democràcia mitjançant la manipulació electoral; el cacic seria “la persona que exerceix la manipulació, gràcies a la seva situació dominant sobre la resta de la població”. El cacic fa la feina bruta amb la finalitat de que el senyor oligarca reculli els fruits de la corrupció i la impunitat.

Si algú es pregunta com fou possible el funcionament d'aquest panorama polític durant dècades, la resposta la pot trobar fàcilment en els llibres d'història crítica: repressió contra els grups opositors, aïllament del món rural, analfabetisme, vot captiu, frau i districtes electorals sota control de cacics i les seves clienteles polítiques, unes clienteles articulades amb privilegis polítics, concessions econòmiques, diners i promeses, llocs de treball públics, etcètera. 

En definitiva, uns mestres de la ja tradicional corrupció, ara amb nou format i un nou llenguatge, però fent realitat aquella famosa frase que diu “cal canviar alguna cosa perquè tot continuï igual”.

Tot el sistema polític era un engany, la divisió de poders era inexistent, no hi havia contra poders que controlessin realment el govern. El poder executiu dirigia els poders legislatiu i judicial. Sovintejava la manca de transparència, la corrupció i l'abús de poder.  

Pel que fa a l'economia, les crisis econòmiques han tingut sempre la virtut d'aixecar la catifa a on s'hi amagava la perversitat. Reiteradament un grup de personatges de moral lleugera ens demostrava amb quina facilitat es manipula el sistema econòmic i polític per a obtenir grans beneficis privats i traslladar les pèrdues i els deutes a la comunitat. L'abisme entre les dues Espanyes no s'havia resol. 

© Raül Blesa Arcarons