© Raül Blesa Arcarons
Una vegada hi havia una parella de rossinyols que van fer el seu niu en un arbre a prop d'un rierol. Quan van néixer els seus fillets es van posar a plorar d'alegria i felicitat. Al cap d'uns pocs dies, el rierol es va assecar, no baixava ni una gota d'aigua, i començaren a preocupar-se seriosament, puix els seus fillets encara no sabien volar.
Un voltor, molt simpàtic i amable que passava a prop del niu, els hi digué que un xic lluny hi havia aigua i que els hi podria ensenyar el camí. Així ho va fer i els rossinyols pares anaren a beure aigua i a recollir-ne pels seus fillets. Quan tornaren al seu niu, però, les criatures ja no hi eren. El voltor, mentre els pares estaven entretinguts amb l'aigua, tornà ràpidament al niu per menjar-se les cries de rossinyol. Els pares tingueren un gran disgust i aprengueren que els voltors no són de fiar.
A la primavera següent, el jove matrimoni de rossinyols va fer el niu en un indret on no hi havia voltors. De nou, van posar-se molt contents quan van tenir fills, i durant una setmana van ser una família molt ben avinguda i feliç.
Un falcó ben plantat, fent-se el desinteressat i com aquell que procura ésser un bon veí, els hi informà d'un lloc on hi havia llavors de qualitat, ideals per créixer fort i saludable. Els pares rossinyols, pensant en la salut dels seus estimats fillets, posaren fil a l'agulla i anaren a recol·lectar les llavors alimentoses. Quan van tornar ben carregats de menjar, en el niu solament hi havia algunes restes dels seus estimats. El falcó se'ls havia cruspit. Un altre disgust i un nou dur i cruel aprenentatge sobre la supervivència dels rossinyols.
Al llarg de molts anys, els nostres benvolguts ocellets tingueren vivències similars amb àguiles, esparvers, xoriguers, llops, hienes, serps i altres rapinyaires del món de les aus, els mamífers o els rèptils.
Després de tantes experiències, els rossinyols han aprés el suficient per protegir-se dels bandarres, han aprés que n'apareixen de nous o diferents, i que els de sempre, els rapinyaires de tota la vida, dominen l'art de la disfressa i el maquillatge. Tots ells, els nous i els vells, tenen el do de la paraula, inicialment aparenten generositat i esperit de servei, són simpàtics, encantadors i molt ben educats, fins que un bon dia apareix la seva veritable naturalesa de cobdiciosos, violents, autoritaris, intolerants, immobilistes, corruptes ...
Però, cada cop els hi costa més practicar l'engany i robar el futur dels nostres fills. Els rossinyols espavilats per la història, no són enganyats!!
Conte contat aquest conte encara no s'ha acabat, doncs, en els propers anys hi haurà pastís i confits per xuclar-se els dits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Hola! Pots deixar el teu comentari. Moltes gràcies, Raül Blesa.