Bàrcino, ciutat maleïda i capital dels visigots

Els assassinats de reis visigots a Bàrcino i el resultat de la investigació a càrrec d'un mag. Diàlegs amb personatges víctimes del nou ordre polític i administratiu. Llegiu el relat 11 de la pàgina 4 "La cobdícia i l'engany (1)"

La llosa de la teocràcia civil

Els llops s'infiltraren en el prat dels creients, usurparen els càrrecs i la direcció espiritual, ... i confeccionaren un discurs religiós fet a mida per a justificar les perversitats dels llops.  Més informació en el relat 12, pàgina 5: "La cobdícia i l'engany (2)" 

El pantalon germànic

Els visigots ocupen la ibèrica i la cèltica peninsular. Un iber d'Ègara ens fa cinc cèntims sobre aquells primers anys d'incerteses i sobre la convivència amb els invasors nouvinguts. Llegiu el relat 10 de la pàgina 4 "La cobdícia i l'engany (1)"

Barbaritats que fan història

Un nou ordre social suposadament acceptat pel Creador; la societat dels “laboratores”, dels “bellatores” i dels “oratores”. En el cel hi ha un conflicte entre els àngels intervencionistes i els evolucionistes. Aneu a la pàgina 5, "La cobdícia i l'engany" (2), i llegiu el relat 14.

Tot poder constituït ve de Déu

Un vaixell acaba d'atracar en el port de Tàrraco. Enarbora l'ensenya de l'emperador Flavius Theodosius el Gran. El cavaller Caio Balb desembarcà del vaixell imperial i es dirigí al Palau del Governador. L'encàrrec era prou important com per no perdre temps. Un cop en presència del governador, lliurà un document que portava el segell personal de l'emperador ... Llegiu més a la pàgina 4, "La cobdícia i l'engany (1)", relat 9.

El Tribunal de la Història

Síntesi d'algunes barbaritats comeses pels visigots contra el poble de les nacions ibers i celtes de la Península Ibèrica, amb una ficció sobre les prèvies d'un judici a la Sala del Tribunal de la Història. Més informació en el relat 13 de la Pàgina 5 "La cobdícia i l'engany (2)" 

El Tribunal de la Història

Els fets: Síntesi de tots els crims comesos pels visigots contra el poble de les nacions ibers i celtes de la Península Ibèrica. La ficció: Les prèvies d'un judici a la Sala del Tribunal de la Història. Més informació en el relat 13 de la Pàgina 5 "La cobdícia i l'engany (2)" 

La llosa de la teocràcia civil

Els fets: L'emperador Justinià de l'imperi romà d'orient instaura la teocràcia civil i s'auto anomena representant de Déu a la Terra. La ficció: Una breu conversa entre dos membres de la família imperial, concretament una mare i un fill que desitja ser com el seu oncle i representar a Déu a la Terra. Per a llegir més aneu al relat 12, de la pàgina 5, "la cobdícia i l'engany" (2)

 

Tot poder constituït ve de Déu

Els fets: El segrest de l'església cristiana, l'emperador Flavius Theodosis proclama la unitat religiosa de l'imperi romà. La ficció: Conversa entre Sant Agustí, Marc Tul·li Ciceró i Sant Pau sobre la interpretació partidista i manipulada d'algunes afirmacions anotades a les epístoles de Saule de Tars. Per a més informació aneu a la pàgina 4, "La cobdícia i l'engany (1)", relat 9.

El pantalon germànic

Aquest relat curt va de pantalons, d'invasors germànics i dels ibers; una petita història sobre l'arribada dels visigots a casa nostra. Un iber d'Ègara ens fa cinc cèntims sobre la convivència amb els germànics nouvinguts a la ibèrica i la cèltica peninsular. Teniu més informació a la pàgina 4 relat 10 "El pantalon germànic".

El tribunal de la història

En el dia d'avui, el Tribunal de la Història s'ha reunit en aquesta sala per jutjar els crims comesos pels visigots contra els pobles de les nacions ibers i celtes ... Llegiu el relat 13, és a la pàgina 5 "La cobdícia i l'engany (2)"

La llosa de la teocràcia civil

Els reis i els emperadors no en tenien prou amb el seu poder polític i militar, la seva cobdícia exigia ostentar el poder religiós i convertir-se en els representants de Déu a la Terra. Veieu el relat 12 pàgina 5 "La cobdícia i l'engany" (2)

Tot poder constituït ve de Déu

L'imperi romà segresta l'església cristiana i la posa al servei de l'emperador i de l'estat. Com va ser possible el segrest? Què ho va facilitar? Llegiu el relat 9 de la pàgina 4 "Tot poder constituït ve de Déu"

Barbaritats que fan història

Aquest relat va d'un nou disseny d'ordre social a la Terra, concretament l'anomenada societat estamental, també coneguda com l'Antic Règim. A més, he afegit una fantasia, una revolta d'àngels contraris a aquest model social i que procuren precipitar un canvi en el món dels humans. Més informació a la pàgina 5, relat 14.

Bàrcino, ciutat maleïda i capital dels visigots

En aquest relat curt, comentem una recerca feta per un mag, també de visigots atrapats per la cobdícia i dels malsdecap que tenien els ibers per sobreviure. Aneu a la pàgina 4, relat 11.