Morir a Flandes

Des dels segles XVI a XVIII les cases reials europees practicaven la cobdícia sense límits, els auto anomenats reis per la Gràcia de Déu (en realitat el déu del diner i de la tirania), convertiren el nostre continent en un escorxador humà, dilapidaren recursos i arruïnaren a les famílies. Més informació a la pàgina 10 relat 28 "Morir a Flandes"

Carles II d'Àustria, l'embruixat

Carles II d'Àustria era un home malaltís i afectat per una discapacitat, tant ell com els seus súbdits van tenir la desgràcia de patir la corrupció i l'abús de poder d'una aristocràcia cobdiciosa. El poble espanyol, un cop més, va rebre el turment i la mort a cops de l'agressivitat guerrera i destructora de l'imperi francès. Més informació a: pàgina 10 relat 29 "Carles II d'Àustria, l'embruixat".

El seient de negres

El "seient de negres" no és un model de cadira o de butaca. Un seient és un acord, un acord com els que apareixen en els tractats internacionals. En el cas que ens ocupa, el "seient de negres" apareix com acord dins del Tractat d'Utrecht de l'onze d'abril de 1713, un tractat que va posar fi a la guerra de Successió d'Espanya entre les cases reials europees antiborbòniques i la casa reial dels borbons, també coneguda com a Casa França o Casa Borbó. Visiteu la pàgina 11 "Corrupció i absolutisme depredador (2)", relat 31.

Els harpagornis

Ull viu! No és una pandèmia, és una invasió d'harpagornis, una espècie animal rapinyaire i depredadora. Una hipòtesi que podria explicar l'allau de corrupció des dels origens de la història humana. Veieu el relat 25 de la pàgina 10 "Corrupció i absolutisme depredador (1)" .

Morir a Flandes

Durant l'Edat Moderna (segles XVI a XVIII) les cases reials europees practicaven la cobdícia sense límits (i sense fronteres), els auto anomenats reis per la Gràcia de Déu (en realitat el déu del diner i de la tirania), convertiren el nostre continent en un escorxador humà, dilapidaren recursos i arruïnaren a les famílies. Més informació a la pàgina 10 relat 28 "Morir a Flandes"

La mamma Isabel Farnese

Aquesta senyora era la muller de Felip V de la Casa Borbó o Casa França, Cap de la Casa Reial dels Borbons a Espanya per la gràcia del seu avi Lluís XIV de França. Un corresponsal de premsa va a l'infern a entrevistar-la com a mare i reina exemplar per a l'aristocràcia europea. Teniu la informació a la pàgina 11 relat 30 "La mamma Isabel Farnese".