© Raül Blesa Arcarons
Relat 47: El boom immobiliari i el somni a fer punyetes
Relat 48: Les cues de l'atur
Relat 47: El boom immobiliari i el somni a fer punyetes
Ni 2ª residència, ni classe mitjana, hem caigut en desgràcia. Benvinguts a la societat del malestar: més desigualtat social i augment del segment de població amb menys ingressos.
Amb la col·laboració del chatbot GEMINI, concretament en els continguts dels diàlegs entre els membres de la família víctima de la crisi 2008-2015 a Espanya, provocada pel “boom immobiliari”.
L’any 2002 a Espanya teníem 2,1 milions d’aturats, l’11% del total de la població activa (ocupats + aturats) del país; a l’any 2009 hi havia 4,1 milions d’aturats, el 17’7 de la població activa; havia esclatat la crisi econòmica feia un any; en els anys que segueixen l’atur va enfilar-se fins els 6 milions sense feina, el 26% de la població activa, això va ser l’any 2013; en el 2014 va iniciar-se el descens i en el 2019, any dels primers mesos de la pandèmia Covid-19, teníem la xifra de 3,2 milions d’aturats, el 14% de la població activa. Són xifres del segon trimestre dels anys citats, publicades per INE, Enquesta de Població Activa (EPA), realitzada trimestralment.
L’any 2020, l’atur comença a augmentar lleugerament de nou, i a partir del 2023, malgrat que millori la xifra de població ocupada, l’atur continua mostrant xifres de 2,8 i 2,7 milions d’aturats, un 11% de la població activa. Sempre han estat dades que, comparades amb països de la UE, son altes, afecten a una població que desitja una feina i l’estan buscant. Espanya sempre ha tingut un alt segment de la població aturada en recerca de feina. A més a més, destaca pel percentatge d’atur de llarga duració, concretament entre el majors de 45 anys.
A Espanya les llargues crisis econòmiques són recurrents des del darrer terç del Segle XX, i són altes les xifres de persones a la recerca d’un contracte de treball, principalment entre els col·lectius de joves, de les dones, dels no qualificats a qualsevol edat, i dels majors de 45 anys, tant qualificats com no qualificats. Centenars de milers de famílies han de soportar el càstig d’un llarg atur i la desestructuració familiar, amb un trencament trist i sovint violent. A més a més, des de fa segles, patim la fugida a l’estranger, l’emigració, amb la pèrdua de talent i d’actius emprenedors.
A continuació, un exemple de grup familiar construït al llarg de molts anys i plenament integrat a la societat, i que rep l’impacte d’una crisi econòmica que fa desaparèixer ingressos econòmics i situa al principal membre de la família en un col·lectiu d’aturats de llarga durada, amb més de 45 anys. En poc temps, el grup familiar es dissol i tot acaba de forma problemàtica i gens desitjada.
En el nostre relat, el grup familiar el formen 4 membres, l’Àlex, 48 anys, comercial en una empresa que fabrica i ofereix material i maquinària d’oficines, entre el seu sou fix i les comissions aconsegueix ser la principal font d’ingressos familiars; la Joana, 42 anys, muller de l’Àlex, infermera en una clínica privada, amb contracte de mitja jornada laboral i ingressos que li permeten ajudar a l’àvia a pagar una part del cost de la residència geriàtrica on s’allotja; el Toni, 21 anys, fill de l’Àlex i la Joana, estudiant d'enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, depèn econòmicament dels seus pares; l’àvia Andrea, 80 anys, vídua i jubilada, amb dificultats de locomoció, allotjada en una residència que paga amb el lloguer que rep dels llogaters del seu pis i amb els diners que li proporciona la seva filla Joana.
Els fets provoquen 2 diàlegs entre els membres de la família: En el primer diàleg, l’Àlex perd la feina de comercial pel tancament de l’empresa i comença a rebre la prestació d’atur, baixen els ingressos de la família i no podran amortitzar els crèdits de la segona residència i del cotxe nou, en aquest diàleg hi ha preocupació, por i nervis alterats.
En el segon diàleg, un any més tard, l’Àlex continua sense feina i cobrarà la última mensualitat de l’atur, la baixada d’ingressos és de tal magnitud que obliga a la muller de l’Àlex, Joana, infermera, a acceptar una oferta d’un hospital de Suïssa, amb un salari que li permet estalviar i ajudar a pagar despeses familiars, evitant mals majors.
Primer Diàleg: La notícia i la preocupació
Escena: El menjador de casa. Àlex i Joana seuen a taula, amb cares llargues.
Joana: (Amb veu tremolosa) No m’ho puc creure, Àlex. Tancaran l’empresa? Així, sense més ni menys?
Àlex: (Passant-se la mà pel cabell, nerviós) Sí, Joana. Ho van comunicar ahir a la tarda. Que no hi ha més comandes, que la situació és insostenible… Un cop dur, molt dur.
Joana: Però… i els crèdits? La casa de la platja, el cotxe… Com ho farem ara? Amb el que cobres d’atur no n’hi haurà ni per començar.
Àlex: Ja ho sé, Joana. Ja ho sé. Estic fet un embolic. He trucat al banc, m’han dit que mirem d’aguantar, però amb la meitat del sou… és impossible.
Joana: I en Toni? I els nostres plans? Estàvem estalviant per canviar els mobles del menjador… Tot se’n va en orris.
Àlex: (Amb la veu trencada) Ho sento, Joana. De debò que ho sento. Vaig fer tot el que vaig poder a l’empresa… Però no n’hi ha hagut prou. Ara només em queda buscar feina, remoure cel i terra.
Joana: (Aproximant-se i agafant-li la mà) Ho farem junts, Àlex. Ja ho hem superat altres vegades. Però tinc molta por… Molta por del que pugui passar.
Àlex: Jo també, Joana. Però no ens podem enfonsar. Hem de ser forts pel Toni, per nosaltres. Intentaré trobar alguna cosa ràpid, el que sigui…
Segon Diàleg: L’enfrontament i la difícil decisió
Escena: El mateix menjador, un any després. L’ambient és tens. Toni també és present.
Àlex: (Amb to elevat) No ho entenc, Joana! Com pots plantejar-te anar-te’n a Suïssa? Deixar-nos aquí?
Joana: (Amb veu cansada però ferma) No tinc cap altra opció, Àlex. S’acaba la prestació de l’atur de la seguretat social. No trobes feina. Hem de pagar la residència de la mare, i no vull que el Toni hagi de deixar la universitat.
Àlex: Però marxar tan lluny… sola… Podria buscar alguna cosa aquí, encara que no sigui el que feia abans.
Joana: Ja ho has intentat, Àlex. Durant un any. I no ha sortit res. A Zúrich m’ofereixen un bon sou, estable. Podré estalviar i ajudar-vos.
Àlex: I jo què? Em vols deixar aquí sol, com un inútil?
Toni: (Intervenint amb serenitat) Pare, la mare ho fa per nosaltres. Perquè no ens enfonsem del tot. A tu et costa trobar feina, ho sabem tots.
Àlex: (Mirant al seu fill amb decepció) Tu també, Toni? Tu també creus que no valc per res?
Toni: No, pare. Però has de ser realista. Amb la teva edat, aquí és molt difícil. La mare té una oportunitat i l’ha d’aprofitar. A mi em queda un any per acabar la carrera, i després també vull buscar feina fora. Aquí no hi ha futur.
Àlex: (Amb ràbia) Així que tots dos em doneu per perdut? Creieu que sóc un vell que no serveix per a res?
Joana: (Aproximant-se a Àlex amb suavitat) No diguis això, Àlex. T’estimo. I sé que no és fàcil per a tu. Però hem de ser pragmàtics. És una decisió difícil, molt difícil, però crec que és el millor per a tots a llarg termini.
Àlex: (Donant l’esquena) No ho veig així, Joana. No ho veig així. Em sents sol. I abandonat.
Joana: (Amb llàgrimes als ulls) No és la meva intenció, Àlex. Mai ho seria.”
Fins aquí els dos diàlegs elaborats per l’eina de la IA GEMINI.
El mercat de treball espanyol té molts defectes perversos, entre ells: escup i expulsa a molts aturats, no els vol, destaquen la població amb més de 45 anys, els envia a l’atur de llarga durada i posteriorment a l’economia submergida, cobrant en negre per fer tasques poc qualificades i mal pagades. Tenim altres possibles alternatives, típiques de la societat del malestar. Òbviament, hi ha altres col·lectius que també pateixen de l’exclusió del mercat laboral, on no hi ha contractació estable i ben pagada, tot és treball a precari.
El Toni tindrà l’oportunitat de finalitzar els seus estudis i d’emigrar a un país amb institucions sèries, responsables i realment democràtiques. La Joana continuarà a Suïssa. L’àvia Andrea ha tingut sort, podrà continuar vivint a la residència geriàtrica gràcies als diners que li envia la seva filla, i a uns llogaters que paguen el lloguer del seu pis. L’Àlex, però …. és la principal víctima d’aquesta història, com d’altres víctimes de l’edatisme laboral. Un exemple més de discriminació social, tan tolerada, com acceptada i assumida.
A la Viquipèdia, sobre l’edatisme, apartat “edatisme laboral”, podem llegir: “…. el prejudici laboral sobre el col·lectiu gran és tant que sorgeixen moltes dificultats per trobar feina, de rebre oportunitats de desenvolupament dels seus coneixements i, sobretot, d'ascendir en les seves carreres professionals quan arriben a certa edat”.
Relat 48: Les cues de l'atur
De crisi en crisi, i des de fa més de 40 anys, l’atur a Espanya va creixent i creixent, el seu volum és com una pandèmia sense vacuna, no te frenada malgrat les polítiques actives d’ocupació de la Unió Europea i els diners del Fons Social Europeu. Aquí segueix la tradició de l’emigració del talent i la emprenedoria que marxa a l’estranger a buscar oportunitats i, curiosament, des de fa uns 25 anys, som importadors de mà d’obra barata per facilitar guanys a empreses turístiques, la restauració i la construcció. La qual cosa ha provocat l’empobriment general, la precarietat laboral i un futur amb l’estat del malestar.
Hem preguntat a Gemini “De què parlen les polítiques actives d’ocupació de la Unió Europea? Resposta: Les polítiques actives d'ocupació (PAE) són un conjunt de mesures i programes implementats amb l'objectiu de millorar l'ocupabilitat dels individus, facilitar la seva inserció o reinserció al mercat laboral i, en última instància, reduir l'atur. Tant la Unió Europea com Espanya han desenvolupat i aplicat diverses PAE en les darreres dècades.
### Polítiques Actives d'Ocupació a la Unió Europea
La Unió Europea ha jugat un paper fonamental en la promoció de les PAE entre els seus estats membres, principalment a través de l'Estratègia Europea d'Ocupació (EEO) i la coordinació de polítiques.
**Estratègia Europea d'Ocupació (EEO):**
Llançada el 1997, l'EEO és un marc de coordinació de les polítiques d'ocupació dels estats membres. El seu objectiu és fomentar el creixement de l'ocupació, la qualitat i productivitat del treball, la inclusió social i reduir l'atur estructural. La EEO es basa en directrius comunes d'ocupació que els estats membres han d'incorporar a les seves polítiques nacionals. Aquestes directrius solen centrar-se en:
* **Millora de l'ocupabilitat:** Mitjançant la formació professional, l'orientació laboral i l'adquisició de noves competències.
* **Foment de l'esperit emprenedor:** Donant suport a la creació de noves empreses i l'autoocupació.
* **Adaptabilitat de les empreses i els treballadors:** Promovent la flexibilitat i la seguretat en el mercat laboral ("flexigurity").
* **Igualtat d'oportunitats:** Abordant la discriminació i fomentant la participació de tots els grups al mercat laboral.
**Finançament:**
Un dels instruments clau per al finançament de les PAE a la UE és el **Fons Social Europeu Plus (FSE+)**. Aquest fons és el principal instrument de la UE per invertir en les persones, donant suport a l'ocupació, la inclusió social, l'educació i les competències. El FSE+ cofinança una àmplia gamma d'accions, incloent:
* Programes de formació i requalificació.
* Mesures de suport a la creació d'empreses.
* Serveis d'orientació professional.
* Iniciatives per a joves (com la Garantia Juvenil).
* Suport a grups desfavorits per accedir al mercat laboral.
**Garantia Juvenil:**
Una de les iniciatives més destacades de la UE, especialment arran de la crisi econòmica i l'elevat atur juvenil. La Garantia Juvenil assegura que tots els joves menors de 25 anys (o menors de 30 anys en alguns estats membres) rebin una oferta de feina de qualitat, formació continuada, aprenentatge o període de pràctiques en un termini de quatre mesos des que queden desocupats o acaben l'educació formal.
**Fonts:**
* Comissió Europea - Ocupació, Afers Socials i Inclusió: [https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=101\&langId=es](https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=101&langId=es) (disponible en castellà, cercar la versió catalana si disponible).
* Fons Social Europeu Plus (FSE+): [https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=1081\&langId=es](https://www.google.com/search?q=https://ec.europa.eu/social/main.jsp%3FcatId%3D1081%26langId%3Des) (disponible en castellà, cercar la versió catalana si disponible).
### Polítiques Actives d'Ocupació (PAE) a Espanya
A Espanya, les PAE són dissenyades i implementades tant pel Govern central, a través del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), com per les Comunitats Autònomes, que tenen transferides les competències en polítiques actives d'ocupació. La coordinació es realitza dins del marc del Sistema Nacional d'Ocupació.
Fins aquí la informació facilitada pel xatbot GEMINI. No ens hem atrevit a demanar el total de diners que ha rebut Espanya del Fons Social Europeu per desenvolupar les PAE.
Òbviament, les PAE han fracassat veient els resultats negatius obtinguts per Espanya, però han tingut èxit en la majoria d’altres països de la UE. A Espanya hi ha quelcom que no funciona en el marc de l’economia, i potser en els comentaris que escoltem en les cues de l’atur, ens podem explicar què succeeix aquí que no trobem en altres membres de la UE.
Espanya, any 2013, 6 milions d'aturats, un de cada quatre de la població activa. Anem a una cua d’aturats que s’ha format en una oficina del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya). Posem l’atenció a un grupet de noies joves (la dona jove és un col·lectiu molt castigat per l’atur).
Un parell de xicotes, d’entre 21 i 23 anys, fan petar la xerrada:
“Doncs jo, Rosa, ja he passat per un curs de formació ocupacional i un altre de formació professional de grau mig, a més de dos contractes de quatre mesos finalitzats amb acomiadament. I com ara tinc temps, estic fent un curs d'anglès, de nivell mig, en una Escola Oficial d’Idiomes, doncs vull aconseguir un certificat per poder ampliar les meves possibilitats de trobar feina en el sector turístic”
“Això no és res, Berta, jo he perdut el compte dels cursets i dels contractes de temporada: d’estiu, del Nadal, Setmana Santa, de la feina extra sobrevinguda … La genialitat contractual és increïble. Aviat podré empapelar la meva habitació de contractes de curta durada. Igualet que el meu germà. A més a més, volia fer un curs de cuina i gastronomia, però el meu pare m’ha tancat l’aixeta dels diners i no puc pagar-lo. Sort que la mare, de tan en tan, em passa un bitllet de 10 euros per sota la taula. El meu pare diu que tinc 22 anys i vol que treballi ”
Una altra noia entra en la Oficina del Servei d’Ocupació i s'afegeix a la cua manifestant alegria en veure a una companya de l'Institut on havien estudiat el batxillerat.
“Òndia, Rosa, quant de temps! Com va la futura xef de cuina?”
Rosa: “Doncs no va, Marta! Fer tasques com auxiliar de cuina és del tot insuficient per obtenir coneixements que m’ajudin a obrir altres portes amb millors oportunitats. Sempre igual: amanides i més amanides, postres i més postres, i para de comptar. La meva experiència és una aburrida i poc formativa activitat. Els primers i segons plats és cosa dels veterans. Coneixes a la Berta? Aprèn idiomes per entrar en una agència de viatges i conèixer mon”
Marta: “La tinc vista pel barri però mai he parlat amb ella. Sabeu quanta estona haurem d’esperar? He vingut per recollir informació sobre una oferta de lloc de treball com auxiliar de comerç i màrqueting internacional”
Berta: “La última vegada vaig perdre mig matí, i total per res. L’empresa exigia massa currículum i ni va parlar del salari ni de l’horari, ho va justificar dient que era jo la que tenia que posar preu a la meva feina. Va preguntar-me la quantitat que volia cobrar i la meva disponibilitat horaria”
Rosa: “Ull viu! Sovint tant els salaris com els horaris és quelcom gens transparent. El meu germà gran ha treballat en una empresa que utilitzava dos convenis col·lectius i saltant d’un a l’altre algun treballador feia feines per les que no havia estat contractat. D’altra banda, hi ha comportaments que són un abús de poder com és el cas dels salaris per subsistir, la excessiva sobrecàrrega horària i una permanent precarietat laboral. Tota una deshumanització del treball.
Marta: “Jo porto tres anys en el món laboral, quatre contractes i sempre buscant feina més ben pagada, però no trobo mai un salari més alt per molt que m’esforci. Al final, tinc que acceptar un salari igual o més baix. No tinc més remei. Vaig a pitjor”
Berta: “El mateix ens està passant a totes, … i a tots. A més a més, la meva família porta anys empobrint-se. La retallada en els ingressos familiars s’ha generalitzat. Hem d’acceptar el que les empreses ens proposen, i si no ho fem la situació d’atur es cronifica i afecta a més d’un membre de la família”
Marta: “El pitjor és la por que passem quan la tele ens parla de la xifra dels aturats, tanta i tanta gent desesperada i acceptant les condicions de treball que s’ofereixen: salari baix, horari excessiu, hores extres que no cobrem, i una feina estressant. Sempre un entorn amb tensió i gent nerviosa i angoixada”
Rosa: “Tens tota la raó del món, jo tinc sobrecàrrega de treball, la pressió estressant del cap de cuina i amb un cert maltractament al llarg de jornades de treball interminables. Tot un ambient molt desagradable … i també passo molta por. A més a més, no et reconeixen l’esforç que fas i et ningunegen”
Berta: “Evidentment, això no és vida, estem sobrevivint. El treball està deshumanitzat i som víctimes d’una constant devaluació de la feina que fem”
Una altra dona jove s’incorpora en el debat
“Perdoneu, us estic escoltant, em dic Anna i treballo com auxiliar administrativa en un despatx d’advocats. He vingut a aquesta Oficina de Treball a recollir informació sobre el conveni d’oficines i despatxos. Quan apliquen aquest conveni, el personal administratiu pateix una alta precarietat laboral, i se’ns formalitzen diverses escales salarials per un mateix treball: la bretxa salarial entre homes i dones implica un diferencial superior al 30% que perjudica a les dones i beneficia els homes. També patim discriminació en les oportunitats de millora personal i veiem poques dones en càrrecs de comandament dins l’empresa. Cal afegir els abusos en la flexibilitat horària i retallada de drets des de fa anys”
Rosa: “Doncs jo estic en el sector de la restauració i ja m’ho has escoltat, salaris baixos, jornades interminables, caps de setmana i festius sacrificats. Volem viure i no sobreviure. Sovint les empreses no respecten ni els descansos. Busquem estabilitat econòmica i no la trobem”
Marta: “Doncs en el petit comerç sovintegen els contractes a temps parcial i els temporals. Els horaris varien a gust i decisió de l’empresari. Els salaris situats en el llindar de la pobresa. Tens feina i sou, però també ets pobre. Si vols treballar, no protestis i accepta el que et donen. Maratons de feina i sense vida més enllà de la botiga. Moltes hores i poques mans. Ni la més mínima possibilitat de conciliar la vida familiar i la feina”
Berta: “La meva experiència en el sector turístic també implica una constant devaluació de la feina. Les empreses estalvien costos salarials mitjançant la reducció de les plantilles i la baixada de salaris. Any rere any, observem intents de contractar treballadors o treballadores més barats. Ho poden fer fàcilment, gràcies al quantiós volum d’aturats, aturats d’aquí i aturats d’arreu. Tots i totes som ciutadans del món en desgràcia. I no serveix de res la xifra anunciada del salari mínim obligatori, doncs amb contractes a temps parcial o de temporada, en el total dels ingressos de l’any no arribem a la quantitat que veiem o escoltem pels mitjans de comunicació. Resultat: també malvivim per sota del llindar de la pobresa. Per això estudio llengües estrangeres, més tard o més d’hora faré com el meu germà i a emigrar a l’estranger”
Rosa: “Totes haurem d’emigrar si volem recuperar la dignitat".
© Raül Blesa Arcarons
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Hola! Pots deixar el teu comentari. Moltes gràcies, Raül Blesa.